1820. S’ANY DE SA PESTA. Capítol 12

  1. S’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç

Capítol 12 – QUINS EREN ELS CONTROLS SANITARIS ALS POBLES DE LA REREGUARDA DEL CORDÓ?

INTRODUCCIÓ

  En els dos temes anterior hem vist com les autoritats sanitaries de Mallorca ,per combatre l’epidèmia,  organitzes immediatament diversos cordons perquè no s’expandeixi  més allà de la zona on està instalada. Saben per la història de la medicina  que per combatre les epidèmies  cal aïllar els afectats i que solament  fugint del focus del contagi  hi ha possibilitats de salvació.

A partir d’ara caldrà donar un pas més  i descriure  l’organització que es posa en marxa dins els pobles acordonats per  protegir  les persones sanes; cal que tots els esforços han  d’anar encaminats a aïllar-se dels malalts, focus del contagi. Serà  una tasca molt dura i a la  vegada molt  perillosa  on  molts dels implicats hi moriren treballant: metges i personal sanitari, sacerdots, enterradors, guardes del cordó etc.  Molts d’ells voluntaris, altres obligats pel deure o per la mala sort.

Però abans d’entrar en aquest tema volia dedicar un article al comportament de la població no confinada, la dels pobles  de la reraguarda  per  donar unes pinzellades sobre com reaccionaren?, quines mesures van prendre?  com s’organitzen?  com s’implica la Junta? etc.

1.- Darrers dies de maig: s’acordona la comarca del Llevant

Quan a finals de maig  la Junta Superior s’adona de la letalitat i capacitat de contagi de la malaltia de Son Servera, decideix immediatament acordonar la zona  i reactivar el cordó marítim, dissolt dos mesos abans. En aquest moments els metges encara estan discutint si la malaltia és provocada per factors interns: mala alimentació, clima, brutícia, etc com defensava inicialment el Doctor Pasqual;  o si era una epidèmia vinguda  des de fora, com sembla que defensen alguns dels metges d’Artà i Son Servera.

A mesura que acaba el mes i comença el juny, a la vista dels informes que la Junta reb dels metges dels pobles contagiats, cada cop pren més força la teoria de què és una epidèmia  provocada per un contagi vingut de fora.

 

2.-.-Mentrestant què està  passant entre els pobles a la rereguarda del cordó?

 

Aquestes males notícies procedents de Son Servera van provocant  un estat d’incertesa i inquietud  entre la població no acordonada, sobretot a Palma i en  els pobles que viuen prop de la zona confinada. En aquells dies no hi ha mallorquí que no sàpiga que a Son Servera hi ha una estranya malaltia que està  matant molta gent, segur que és el monotema en totes les converses. Són molts els què estan a l’expectativa de les notícies que arriben de Son Servera i de la resta del Llevant. Però serà a  Palma on primer s’encendran les alarmes i prendran les primeres mesures de prevenció tancant algunes portes d’entrada a la Ciutat i exigint un control cada cop més  estricte als que hi entrin. 

 

3.- Nit del 3 de juny: la JSS obre la caixa dels trons

Però no serà fins a la reunió de la nit del 3 de  juny quan  la JSS obrirà la caixa dels trons desencadenant uns fets que alteraran la vida d’aquests  pobles.

 

Recordem que , en un dels primers temes d’aquestes cròniques,  parlarem de que la nit del 3 de juny   la JSS,per fonts de confiança,  descobreix que el contagi està escampat per tot el poble de Son Servera i que a  Artà, contràriament a les informacions oficials que s’havien rebut fins llavors , la mateixa malaltia de Son Servera hi està fent estralls .

 

La Junta,quan s’adona de l’expansió de la infecció als dos pobles i a la vegada que ha sigut enganyada amb  informes oficials falsos, es sent molt decebuda i a la vegada deixa de fiar-se  de tota la informació que l’hi arriba des dels pobles.

 

Per fer front a aquest entrebanc canvia l’estratègia  declarant Son Servera i Artà “epidemiades”   i en estat sospitós a tots els  altres pobles de l’illa. No és gens estrany que encapça-li l’informe de la reunió d’aquesta trista nit amb la frase  “nit de dol, consternació i dolor”.

4.-Davant aquestes mesures com reaccionen la població mallorquina? 

La notícia de què tots els pobles son sospitosos  de contagi s’estén com la pólvora ,la inquietud  d’abans es transforma en pànic al saber que el contagi pot estar també just a la vora, al poble veïnat. Cada vila té a tota la població de l’illa  per sospitosa menys al seu recinte ,provocant que cada indret es converteix  en possible enemic. 

Palma, serà  la primera en confinar-se. Tot d’una que es sap que Artà està empestada i que al Llatzeret de Ciutat estan detinguts i en quarantena nou  artanencs,  arribats el 29 de maig amb el seguici del servidors del Marquès de Bellpuig, el pànic s’apodera de les autoritats  que decideixen aïllar immediatament Palma. Totes les entrades a Ciutat són tancades,  deixant com a únic lloc d’entrada i sortida la Porta de Sant Antoni i aquesta ,amb uns controls i mesures de seguretat molt estrictes. Palma, arribarà a organitzar patrulles de barri amb un home de confiança al front que visitaran dos cops per dia les cases del barri en busca de malalts o fugitius de la zona dels pobles acordonats.

Els pobles també  queden trasbalsats per les notícies de la Junta i s’autoimposen l’estat d’alarma i a la vegada s’organitcen per fer front al contagi

 4.1.-Com s’organitzen?

Poc a poc s’adonen que cal organitzar la protecció amb un cinturó de seguretat. Es formen  patrulles amb els mateixos veïns del poble per fer rondes  als punts més estratègics.

La majoria s’instal·len  a les entrades  del poble per impedir l’entrada de qualsevol estrany. També en formen algunes   de volants per vigilar  fora vila en busca de fugitius dels pobles del llevant o gent desconeguda.

Tots van armats i actuen sota la direcció de la juntes municipals

4.2.- Que provoca?  

Incomunicació completa entre pobles no contagiats  i una  total paralització  de l’economia. És temps de meses i molts camps es deixen abandonats per que els homes estan de vigilància. Aquestes primers setmanes són d’una intransigèngia total envers tots els desconeguts ,malgrat portin el passaport d’identificació. Ningú entra ni surt.

Palma, sens dubte la més perjudicada, ja que si aquest auto-incomunicació total dura molt temps no es podrà autoabastir .

4.3.-Com evoluciona?

La JSS s’adona que això no poc continuar d’aquesta manera, sap que la incomunicació total entre els pobles i amb  l’economia paralitzada tindrà unes conseqüències nefastes.

Poc a poc l’enduriment de les  mesures que imposa la JSS   i el rigor en què  s’apliquen fan el  seu afecte retornant la confiança de la població . A mitjans de juny ha aconseguit que la població se senti més segura i els pobles vagin trencant aquells acordonaments tan estrictes restablint el trànsit i les relacions comercials ,però sense abaixar la guàrdia.

4.5.-Passaport sanitari d’identificació

Un exemple  d’aquestes mesures que donarà tranquil·litat  era l’obligatorietat pels qui transiten per l’illa   de portar un passaport, un document d’identitat sanitari  expedit per les juntes municipals, com a garantia de que no era portador de contagi. .

En aquest document d’identificació hi trobem moltes dates del que la porta: el nom de l’ajuntament que l’expedeix, per quin motiu (per cada viatge cal un document nou) , la identificació del portador: estatura, edat i  color de pèl, com també el transport a utilitzar: carro, mula, cavall, ase…

Aquest documents identificatius ja existien però ara seran obligatoris i cada cop hi afegiran més informació.

Passaport sanitari obligatori per transitar per l’illa

PER CONSULTAR I AMPLIAR

– OTIÑA HERMOSO, Pedro. Sanitat marítima: la defensa de la costa i la salut pública de Tarragona (1720-1930). Pròleg Enric GARCÍA. Tarragona: Edita CEMAPT i Arola editors, 2014. 255 pàgs.

Sens dubte un llibre molt interessant per conèixer com es va combatre ,des de Catalunya, l’epidèmia de pesta de Mallorca del 1820. A partir de la pàg 158 dedica molt espai a la pesta Son Servera.

https://www.porttarragona.cat/

.- Conferència del professor de historia de la UIB i membre del grup de historia de la salut de les illes Balears Pere Sales -Vives  . 

Aquest link fa referència a la conferència que Pere Salas va fer a Son Servera, com a un dels actes per celebrar el bicentenari de la pesta a Son Servera. Val molt la pena si el tema vos interessa. El professor Sales-Vives és una autoritat en temes de historia de la salut, sobretot en cordons sanitaris. A més, la conferència no us defraudarà es aclaridora i entretinguda. 

Presentació de actes i conferencià de la pesta a carrec de Pere Salas

.- Cordons sanitaris (Mallorca, 1787-1899) es un article de 28 pàgs. Publicat  ell 2002  pel profesor de la UIB Pere Salas-Vives → https://dialnet.unirioja.es

.- Si voleu una lectura més curta, aquí teniu un article publicat al diario.es i  escrit per el historiador de la medicina,el  basc Anton Erkoreca i el professor de la UIB i membre del grup Historia de la Salut de les illes Balears Joan March Combatiendo las pandemias desde hace tiempo joan March i Anton Erkoreka,4/04/2020  https://www.eldiario.es/euskadi

El proper dia donaré més bibliografia publicada aquests darrers anys

Aquest article s'ha catalogat com a General per Jaume Lliteras. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada