Ara resulta que després de la gestió sanitària desastrosa del govern autonòmic i de l’ajuntament de Madrid, ells mateixos han proposat que l’estat declari el “Toc de queda”, però no que l’apliquin a la comunitat o la ciutat de Madrid, sinó a tot l’estat independentment de la situació sanitària de cada territori sigui bona o dolenta.
Sempre he dit, i aquesta actitud referma les meves paraules, en que la gent de les Illes Balears hem estat sotmesos a baixar el nostre nivell de vida, per poder pagar els luxes dels governs centrals i dels seus amigots. Hem hagut d’ajustar al màxim les nostres finances i endeutar-nos perquè els de la capital castellana puguin passejar-se amb un cotxe de luxe per autopistes gratuïtes o amb un AVE, mentre nosaltres no tenim ni tan sòls un tren decent que recorri l’illa i hem de bestreure les nostres carreteres (i això si parlam de Mallorca, a les altres illes encara està pitjor).
L’actitud madrilenya és aquella de “si jo m’enfons que s’enfonsi tothom”. Poc els hi importa que nosaltres, els que no som tan espanyols com ells (segons es desprèn d’unes paraules de la mateixa Ayuso), enguany ens haguem d’endeutar amb un prèstecs de 1000 milions a causa, no tan sòls de la manca històrica de finançament, sinó també de la bestreta de 450 milions d’euros que haurem de fer els illencs per ajudar econòmicament a altres regions, entre elles la castellano-madrilenya.
Però ep!, bona part de la culpa la tenim nosaltres, que observam sense cap queixa ni una com any rere any es promouen les estades breus de turistes envers de les llargues perquè les taxes aeroportuàries se’n van de forma íntegra a Madrid, com l’empresa ACS (l’empresa amb Florentino Pérez com a cap visible) i les seves filials s’enduen les concessions de serveis de neteja i escoletes municipals a les Illes Balears, o com cada any hi ha més cotxes de lloguer de les grans companyies a les nostres carreteres perquè aquestes companyies de lloguer, tot i tenir els seus cotxes a les nostres illes, paguen l’impost de circulació a la península. La nostra passivitat és també en bona part la culpable del nostre empobriment progressiu. Pa per avui, fam per demà.
Aquest text no pretén ser cap manifest polític, tots els partits estatals TOTS actuen sistemàticament de la mateixa forma en contra nostra, uns amb el ganivet enmig de les dents i els altres amb el ganivet amagat. Aquesta és l’única diferència.