Mots perduts: marxando

La figura del marxando -no confondre amb “placer”- es ben viva en molts d’indrets del món. Persones que es passegen pels carrers per vendre el que tenen o han comprat de forma prèvia.
(A nivell d’anècdota recordo una dona que feia de marxando que es passejava per un dels  carrers de Neiba amb una porcelleta, oferint-ne alguna de les parts disponibles als veïnats)

Ara i aquí, ens hem de tornar situar, amb la imaginació o el record, en el Sant Llorenç rural i preturístic.
Bona part de la població vivia a fora vila. Els comerciants a vegades arribaven a les cases de possessió per fer barates. Si eren molt coneguts els nomenaven pel nom o malnom, (“Va venir madò “Busca!”), si no ho eren tant es referien al comerciant amb el nom genèric de marxando.

El DCVB mostra:

MARXANDOm.
|| 1.Venedor ambulant (mall., men.); cast. vendedor, buhonero. «Es marxando va a Alaró | tot carregat d’embarassos; | dones, si teniu pedaços, | los vos barat amb sabó» (cançó pop. mall.). Com són gerrers, sabaters, marxandos, venedors de llegums, doc. a. 1713 (Hist. Sóller, ii, 240).
|| 2. Saig o nunci de l’Ajuntament (Ciutadella); cast. alguacil, pregonero.
|| 3. fig. Polissó, home que no és de fiar, malintencionat (mall.); cast. pícaro. Quins marxandos que hi ha amb voltros!, Aurora 226.
|| 4. Núvol que passa estant el cel clar i amolla un bon ruixat (Vilafr. de B.).
Loc.

Sempre s’estira, com sa veta d’es marxando: es diu d’una cosa elàstica o molt flexible (Men.).
Fon.: 
məɾʃándo (mall.); məɾʃándu (Sóller, men.).
Var. form.: 
marxant.
Etim.: 
de marxant, amb la terminació modificada per influència dels noms pejoratius en –ando (com perfando, volando, etc.).

Imatge de Google

Un pensament a “Mots perduts: marxando

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.