Qui té la paella pel mànec, fa anar l’oli allà on vol
Segons el DCVB: “significa que el qui disposa dels ressorts o recursos per a dirigir un assumpte, una empresa, una col·lectivitat, etc., els aprofita en la forma que més li convé”.
No el vaig saber trobar en el “Corpus de fraseologia de les Illes Balears”, però si a la veu “paella” del diccionari Alcover-Moll.
Posteriorment vaig guaitar a Paremiologia catalana (pccd.dites.cat) i en surten 40 recurrències en 26 variants. (I això que no cita el DCVB).
El significat resulta ben contundent. Potser, idò, una referència ben encertada, ateses les diverses sentències i esdeveniments d’aquests darrers anys.
En la recreació del refrany voldria enfocar la mirada vers els relats, sempre tendenciosos, que tant a nivell personal com a nivell de comunitat, en els diversos escalats, som capaços d’inventar i intentar situar en posició dominant.
Intentar “vendre” en diríem en argot comercial
En general som “compradors” sense gaire esperit crític, per això ens endossen els relats que els convé.
Cal situar-se en posició d’alerta, analitzar els fets -no les paraules-, i aplicar la crítica derivada de la desconfiança. El braç de la mà que aguanta el mànec de la pella no és mecànic ni matemàtic, no potser, idò, neutre.
Amb l’afegit que moltes vegades ni tant sols te la pretensió d’equitat, justícia o ètica.
Els relats sempre són interessats “els aprofita en la forma que més li convé”, diu el significat del refrany.
De cada persona depèn la compra, o no, del relat que emana de qui te poder per relatar.