1820. S’ANY DE SA PESTA. Capítol 13

  1. S’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç

Capítol 13. AÏLLAMENTS: separació entre malalts i sans

INTRODUCCIÓ

En aquest darrers temes  hem vist com la JSS, un cop s’adona de la gravetat de la malaltia de Llevant, decideix confinar immediatament tota la zona contagiada utilitzant una gran quantitat de capital humà i econòmic en l’organització d’un cordó sanitari militar i unes mesures molt severes per aconseguir que no s’expandeixi més enllà d’aquesta. A la vegada, re-instaura  el cordó marítim al llarg de tota la perifèria de l’illa  per vigilar en tota la costa desembarcaments clandestins i concentrar totes les entrades i sortides de vaixells al port de Palma.

Mentrestant, Sant Llorenç i Capdepera, confinats però no contagiats, formen cordons interiors per evitar la infecció d’Artà i Son Servera. També el “Coll de Son Catiu” farà de barrera entre els dos pobles contagiats. I a partir del 4 de juny, els que s’autoconfinen són la resta de pobles de l’illa per por als estranys, sobretots  als fugitius de les zones confinades que van a la busca d’un refugi segur. Tots aquests  autoconfinaments són gestionats pels mateixos veïns del pobles i dirigits per les juntes municipals locals. 

Avui donarem un pas més en aquesta lluita que dugueren a terme les autoritats  mallorquines, amb l’ajuda de la pròpia població, per fer front a l’epidèmia. Ens referim a l’aïllament  que es va dur a terme de la població infectada respecte de la sana, sobretot a Son Servera i Artà.

A través de la història de les epidèmies observem com  la salvaguarda  de les persones sanes, dins zones de confinaments epidèmics, ha sigut una constant. Malgrat no saber ni el què, ni el com es contagiaven, sí estaven convençuts que hi havia un tipus de malalties molt letals que s’encomanaven amb una rapidesa extrema  i que l’aïllament dels contagiats de les persones sanes era  l’única solució per preservar-los.

En el tema d’avui veurem com, durant la plaga de pesta, s’organitza l’aïllament dels sans respecte als malalts. Em centraré sobretot a Son Servera, ja que fou el primer poble a prendre mesures. Artà seguirà el mateix model de Son Servera. En canvi a Sant Llorenç i Capdepera l’estratègia fou a l’inrevés, la població sana es quedà al poble mentre els evacuats a llatzerets fora de la vila foren els contagiats.

Cal tenir en compte que fins a  mitjans juny encara  no es té clar a quin tipus de malaltia s’enfronten i fins i tot, durant les primeres setmanes, es discuteix si era o no contagiosa.

Tota aquesta desorientació, aquestes  discussions entre facultatius i la por a pronunciar la paraula maleïda “pesta”, faran  perdre un temps preciós i a la vegada donar avantatge a l’epidèmia per créixer i expandir-se.

El 13 de juny és una dada clau, ja que es reconeix oficialment que la malaltia del Llevant és pesta bubònica. Per això  la JSS ordena  reeditar el “Plan preservativo y curativo de las enfermedades contagiosas de Son Servera i Arta”, ampliat amb unes notes aplicades a la situació de Mallorca.  A partir d’ara els ajuntament i facultatius de l’illa, sobretot els dels pobles infectats, tindran unes orientacions clares  i comunes  per combatre l’epidèmia. 

Aquest gir tindrà repercussions molt visibles per aturar la seva expansió cap a altres indrets, exemples clars són Capdepera i Sant Llorenç, que en aparèixer el primer brot  d’infectats ja saben contra el què han de lluitar i les pautes traçades. El resultat està a la vista: una letalitat infinitament inferior a Capdepera i quasi bé insignificant a Sant Llorenç.

 1.INTENT FALLIT DE L’AJUNTAMENT DE SON SERVERA

La primera mesura d’aïllament la podem situar el 26 de maig  a Son Servera, quan els metges d’aquesta població, juntament amb els d’Artà, visiten per segon cop  en menys d’una setmana  tots els malalts del poble. A  diferència de la visita conjunta que havien fet el 21, el diagnòstic que en fan ara és molt pessimista. A través de l’informe que redacten per l’Ajuntament es fa patent la preocupació i el perill d’aquesta malaltia. Vet aquí algunes de les frases que hi escriuen: 

”…la malaltia pot ser contagiosa… que s’havia de procurar pels tots els medis possibles  que els malalts i els què els assisteixen estiguessin  incomunicats… que els morts  enterrats amb les degudes  precaucions… que  després d’examinar amb atenció  l’estat dels pacients declarem sospitoses les malalties observades…”.

La reacció de l’ajuntament davant aquest diagnòstic  no es fa esperar  i, de seguida, ordenen la prohibició de tot tipus de reunions. I, a la vegada, aconsellen a totes les famílies que estiguin en condicions d’abandonar el poble es traslladin a fora vila.

Aquestes primeres mesures no duraran ni 24 hores, encara que ja són moltes les famílies que  han marxat al camp. L’endemà mateix amb  l’arribada del Dr. Pasqual, enviat per la JSS, un cop haver passat visita els malalts (la mateixa nit  del 27) contradiu el diagnòstic dels metges locals afirmant que simplement són malalties d’estiu, molt malignes però no contagioses,  i anul·la moltes de les resolucions preses el dia anterior.

2.- PRIMERS AÏLLAMENTS OFICIALS:

28 maig.-  La JSS imposa mesures d’aïllaments a Son Servera

La contraordre del Dr. Pasqual tampoc durarà  més de 24 hores, ja que la Junta Superior  envia el dia 28  les resolucions acordades amb  l’ordre que s’apliquin immediatament. L’ajuntament no es fa esperar i de seguida les posen  en marxa.

Aquest cop no es recomana, s’obliga tots els veïns, excepte els malalts i els seus cuidadors, que marxin  immediatament  del poble.

Com s’han organitzar aquests aïllaments entre sans i contagiats?

La població no contagiada evacua immediatament el poble  dirigint-se cap a fora vila, ja sigui a alguna caseta o cap  a un dels dos campaments que s’estan construint. Tal com recomanaven les instruccions, els campaments havien d’estar situats a una distancia prudencial del poble. A a llocs alts, orejats i, si era possible, prop del mar; és  per això que els dos llocs escollits compleixen tots els requisits:

  • Campament de Sant Jordi: on s’instal·laran les famílies  que estiguin sanes i sense cap símptoma de malaltia. Estaran sota la direcció del Dr. D. Miquel Pasqual (la JSS li encomana que es quedi a Son Servera, com a cap sanitari, fins a nou avís).
  • Campament de Son Corp: Aquest serà un campament d’observació, hi són enviats aquelles persones amb algun símptoma de malaltia o aquells que hagin tingut contacte amb malalts. Està instal·lat dins son Corp a prop del mar. El Doctor D. Ignasi Sureda (un dels metges vinguts d’Artà) serà el que el dirigirà.

Els campaments són barraques  fetes amb branques de pi i càrritx. Amb arribar l’hivern molts seran substituïts per tendes de campanya. Als dos campaments hi ha un servei d’intendència amb recursos alimentaris i medicaments.

Els malalts es queden al poble

Els malalts s’han de quedar al poble, dins el seu propi domicili. Majoritàriament  són assistits per algun dels seus familiars.

Per la seva assistència sanitària es  queden tres facultatius, els dos metges de Son Servera  D. Joan Lliteras i D. Serafí Nebot ( primer metge contagiat i mort per la pesta, el 5 juny) i D.J osep Sureda (vingut d’Artà). A més com a encarregat de la farmàcia hi ha D. Jaume Rossinyol i com a practicant D. Mateu Moragues.

A partir del 5 de juny venen cinc frares franciscans, que es posen a disposició de la junta municipal per  ajudar als apestats

Des del primer moment la JSS ja imposa que tots els morts siguin  enterrats amb una capa gruixuda de calç.

3.- NOU CAMPAMENT-HOSPITAL: Na Llambies  

            Sabem que  l’epidèmia, durant el mes de juny,  està fent  estralls dins Son Servera i Artà, cada dia  els malalts i morts es multipliquen. El 5 de juny mor el Dr .D. Serafí Nebot, el 14 el  Dr. Pasqual, i el 30 el Dr. D. Pere Josep Sureda; dels cinc metges que hi havia a Son Servera,  tres moren durant aquest mes.

Amb la mort del Dr. Pasqual, D. Joan Lliteras passa a ser el cap de sanitat de Son Servera. Molt prest, els facultatius i las autoritats s’adonen de què l’atmosfera que respiren els malalts dins aquells cases, petites, fosques  i poc ventilades era molt  perjudicial i  cada cop eren més els malalts  i menys els cuidadors, ja que la majoria de familiars que havien quedat amb ells es  contagiaven i morien.

Davant aquest panorama creuen  necessari i urgent construir un campament hospital, fora del poble,  per instal·lar-hi  tots els nous contagiats. El 18 de juny presenten  a la JSS un  pla on demanen remodelar i ampliar els sistema sanitari amb la construcció d’un campament/hospital. El 22 reben l’aprovació i el 23 ja en comencen la construcció.

On situen el nou   hospital  i com l’organitzen? 

            Fidels a  les indicacions de la JSS  i seguint les indicacions del  “Pla preventiu i curatiu” el lloc escollit fou als entorns de la Punta de na Llambies, al costat de  la Torre del “Port Nou”. Un lloc orejat  i  prop del mar.

Portada del document on s’estableix el Pla preservatiu i curatiu de les malalties contagioses de Son Servera i Artà durant el 1820

L’edifici de la Torre servirà de quarter general del campament, tota la logística de la lluita contra l’epidèmia, a partir d’ara, es dirigirà des d’aquí. L’interior de l’edifici es reserva  per guardar els objectes pels  sagraments que s’han d’administrar als malalts i just tocant a la vora  s’instal·len tendes i altres habitacles, on hi viurà tot el personal al servei dels malalts: metges, religiosos, part de  l’ajuntament, etc

A uns 250 metres cap a l’oest  s’instal·la el campament/hospital, que consisteix en barraques construïdes amb branques de pi i càrritx. El seu disseny són avingudes  amples i alineades  on es troben les barraques per als malalts, a una certa distància la una  de l’altra. Són barraques individuals i el seu parament es una màrfega.

Dins el mateix campament, però a una certa distància, es construeix un altra secció per convalescents. És molt més petita que el Campament / Hospital, ja que els convalescents solament seran  significatius a finals de juliol i a l’agost, quan el contagi vagi  remetent.

Tot aquest complex sanitari és administrat per l’alcalde de Son Servera D. Joan Nebot i  el vicari D. Josep Mª Sureda. La direcció i assistència facultativa està a càrrec del Dr. D. Pere Josep Sureda. Aquest doctor, a finals de mes morirà  atacat per la pesta i el seu lloc serà  cobert pel doctor  D. Mariano Morey, que  en aquells moments estava a Sant Llorenç intentant aturar el contagi en aquest poble. El personal subaltern: infermers, auxiliars, enterradors, personal d’intendència… és gent assalariada, que més tard seran complementats per presidiaris.

Qui són els malalts que porten aquest nou hospital?  

Tots els que  a partir del 24 de juny  es van  contagiant. També hi  són portats tots els convalescents, encara que són  una petita minoria, ja que la mortalitat entre els contagiats, fins a finals de juliol, serà molt alta. Hi ha algun període en què la mitjana diària de morts arriba a la quarantena.

El dia 9 de juliol el poble de Son Servera queda buit.

Des de  la instal·lació de l’hospital/campament  al poble no hi ha cap nou ingrés i a la vegada, poc a poc, s’ha anat  desocupant per defuncions i per convalescències. El nou de juliol queda sense cap hoste. El Dr. Lliteras i el personal sanitari i religiós que quedava al poble marxen a prestar servei a na Llambies o als campaments.

Aquest mateix dia  el poble queda totalment evacuat, la majoria de portals emparedats  i les entrades al poble  són tancades i  amb vigilància  perquè ningú hi pugui entrar. 

Els altres campaments:

Els campaments que s’establiren a finals de maig seguiran fent la seva funció, però amb algun  facultatiu i personal nou.

Els acampats a Penya-Roja i Son Corp queden  des de la mort del Dr. Pasqual a càrrec del metge D. Jaume Nebot (vingut d’Artà i pare del Dr. Serafí Nebot, primer facultatiu que mori de la pesta)

D.Ignasi Sureda seguirà dirigint  el campament d’observació de Son Jordi, des del qual  anaven enviant al nou hospital els  que es contagiaven..

 Per ampliar

Aquesta és la primera de tres conferències de la Trobada digital dedicada al passat de les pandèmies a les Illes Balears, concretament de la pesta de Llevant (succeïda el 1820) i  l’epidèmia de la grip de l’any 1918. Dra. Isabel Moll i Dra. Joana Pujades (CDE) 

Per visionar-la  busqueu a Youtube “Trobades Digitals IBSTEAM”. Obrir el vídeo  “Passat, present i Futur de les pandèmies”  (1 de 3) Passat

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada