Mots perduts: nyafa

He de confessar que, quan el varen suggerir, no el tenia gens present a la memòria.
Interessant mot,  i en la primera de les accepcions, ben  nostrat.

El DCVB mostra:

1.NYAFAf.
Mordala (Mall.). «Quines nyafes que té aqueix cranc!» (Manacor).
Fon.: 
ɲáfə (Manacor).
Etim.: 
de gafa, amb la canviada en ny– per intensificació del caràcter palatal que en el dialecte de Manacor té la seguida de a; també hi deu haver influït el valor onomatopeic del so ny en la semàntica de ‘mordala’ (cf. nyaf com a onomatopeia de l’acte d’agafar sobtadament).

2. NYAFA f.
Taca (segons Fabra Dicc. Gen.). V. nyafla.

3. NYAFA f. ant.
Burla, en llenguatge dialectal o molt vulgar valencià. Y l’altre a la burla li posa nom nyaffa, Brama llaur. 188.
Etim.: 
onomatopeia de l’acte d’escarnir, de fer befa d’algú.

Aportació de Jerònia Mesquida
Imatge de Google/”Cangrejo”

Aquest article s'ha catalogat com a General per Guillem Pont. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada