He de confessar que, quan el varen suggerir, no el tenia gens present a la memòria.
Interessant mot, i en la primera de les accepcions, ben nostrat.
El DCVB mostra:
1.NYAFAf.
Mordala (Mall.). «Quines nyafes que té aqueix cranc!» (Manacor).
Fon.: ɲáfə (Manacor).
Etim.: de gafa, amb la g canviada en ny– per intensificació del caràcter palatal que en el dialecte de Manacor té la g seguida de a; també hi deu haver influït el valor onomatopeic del so ny en la semàntica de ‘mordala’ (cf. nyaf com a onomatopeia de l’acte d’agafar sobtadament).2. NYAFA f.
Taca (segons Fabra Dicc. Gen.). V. nyafla.3. NYAFA f. ant.
Burla, en llenguatge dialectal o molt vulgar valencià. Y l’altre a la burla li posa nom nyaffa, Brama llaur. 188.
Etim.: onomatopeia de l’acte d’escarnir, de fer befa d’algú.
Aportació de Jerònia Mesquida
Imatge de Google/”Cangrejo”