Mots perduts: almud

Anys enrere, a principis d’hivern, era habitual trobar a la plaça venedors d’olives. En solien dur de vàries classes dins “canatros ovalats”  i es venien a tant s’almud.

La gent comprava un, dos o mig almud  d’olives per salar. Si no vaig errat els darrers almuds que vaig veure eren cilindres metàl·lics.

La compra i venda d’olives a la menuda és una activitat perduda, com ho és l’almud, la mesura de capacitat que s’utilitzava en la transacció comercial.

El DCVB mostra:

ALMUDm.
|| 1.Mesura de grans, de capacitat variable segons les comarques; cast. almud. lll. almuds de ciuada censals et V. garbes ll. despelta, doc. primera meitat segle XII (Miret Doc. 16).En el Ribagorça equival a la dotzena part de la faneca i a la sisena part del quartal (Bonansa, Sopeira); la mateixa equivalència té en el Pallars (segons nota recollida a Sort); a la ciutat de Lleida, l’almud com a mesura de blat és la novena part de la faneca. Al Baix Aragó l’aumud és la quarta part del quartal i ve a ser 1’9 litres (Calasseit). Al Regne de València l’almud armud és la quarta part de la barcella i equival a un poc més de quatre litres (Val., Cast., Sueca, Gandia, Alcoi, Tàrbena, Al., etc.); cada almud conté 4 quarteronets, i cada quarteronet 8 mesuretes; segons l’antiga mesura de València l’almud era la quarantavuitena part del cafís, com es dedueix d’aquesta apuntació: «el cafiz de la civada a la dita mesura a setze besties lo dia, e vendrà per bestia tres almuts» (Ordin. Palat. 172). A Tortosa, Mallorca i Menorca, l’aumud és la sisena part d’una barcella; ja trobam aquesta equivalència expressada per les «Costums de Tortosa», IX, xv, 7: «De la qual barcella se deuen fer VI parts, que son dits VI almuts, e ha en comte en si VI almuts, y en guisa que cascú dels VI almuts contenga en si sisena part de la barcella». La subdivisió immediata de l’almud a Mallorca i Menorca, com a moltes bandes del continent, és el mig almud(anomenat també simplement mig: «un mig», «dos mitjos»); ja ho diuen les Cost. Tort., ibíd.: «Ha-y mig almut, que deu contenir en si la dotzena part de la barcella, e no meyns ne més». A Eivissa l’almud conté quatre quarterans.
|| 2. Recipient de fusta o de metall capaç de contenir una quantitat equivalent a dita mesura; cast. almud. Dos almuts ferrats, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Lum jus l’almud | ell vol posar, Spill 7982. «Tan forta és sa meua amor | que en tu, Miquel, he posada, | com una estaca aficada | dins un aumud de segó» (cançó pop., Manacor).
|| 3. Soc que va ficat dins el centre de la mola (del trull per moldre la pasta dels fideus) i dins el qual balla el cap inferior de l’abre del trull (Llucmajor).
Loc.
—a) Set aumuds no fan barcellaho diuen d’una cosa formada de parts molt petites, de la qual han de mester un gran nombre per arribar a la mesura deguda (Palma).—b) Tenir es cap dins s’aumudno sentir un quan el criden, encara que el criden prou fort (Palma, Manacor).—c) Dur-se’n (qualcús’aumud p’es cap:sortir perjudicat d’un negoci o d’una acció de la qual s’esperava treure profit (Mall.).—d) Fer s’aumud: defecar (Palma).—e) Sentar-se en lo mig armud: fer bancarrota, retre’s, abandonar un negoci o treball (Val.).

Etim.: 
de l’àrab al-mudd, mat. sign. (Eguílaz Glos., s. v.).

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada