Dies passats, la Conselleria de Salut i Consum, donava instruccions de com s’havien de fer, enguany, les matances atesa la situació de pandèmia.
La notícia destapà tot un munt de mots que es van perdent. Encara hi són perquè les arrels pageses els sustenten, però… la seva pèrdua, potser, es cosa d’una generació.Una de les imatges gravades en el cervell és aquella cara de satisfacció quan, una vegada acabades totes les feines, els propers anaven a veure la perxada.

El DCVB mostra:

.

1. PERXADAf.
I. || 1. Plantada d’arbres prims i espessos, especialment de castanyers o avellaners que es deixen créixer per a fusta (Garrotxa, Guilleries, La Selva, Montseny, Pineda).
|| 2. Conjunt de porquim penjat a la perxa o a les bigues (Mall.). Tota sa perxada de sobrassades, llangonisses, camaiots…, Alcover Rond. vii, 3.
|| 3. Conjunt de flassades que caben a la perxera (Mall.).
II. Cop donat amb una perxa (Mall.); cast. varazo.
Fon.: pəɾʃáðə (or., bal.).
Etim.: derivat de perxa.

2. PERXADA f.
Tupada, pallissa (Bal.); cast. azotaina, paliza.
Etim.: derivat de perxar.

Imatge de Google