Entorn: Llorer

Llorer (Laurus nobilis)

Francesc Bonafè assenyala que es dona de forma espontània en alguns indrets de la Serra de Tramuntana i cultivat en jardins. Potser l’hauríem de considerar arbre o arbust “compartit”. Fins fa poc no tothom tenia un llorer a l’hort, però tothom guardava una branca de llorer en el sòtil que provenia de familiars o coneguts.

El mateix Bonafè assenyala: “Les fulles s’usen com a condiment. S’empra també al fer bugada per donar bona olor a la roba. L’infús de fulles al 2 per cent es pren, a voluntat, com a diürètic, sudorífic, antiespasmòdic i carminatiu, i per fer entrar en gana. Les fulles i fruits, escaldats amb oli, serveixen per donar fregues, útils contra el dolor reumàtic, histerisme, etc.”

La Viquipèdia, a més de recordar, segons la dosi, la seva toxicitat ens assenyala el seu valor simbòlic: Segons la mitologia grega, quan el déu Apol·lo, bojament enamorat de Dafne, va veure que la nimfa es convertia en un llorer, va prometre que la corona de branques d’aquesta planta seria el símbol del triomf i així tothom la recordaria eternament”

La darrera ventada se’n portà el llorer que hi havia en el Lloc Sagrat, vora la capella de la Mare de Déu Trobada

Informacions:

Herbari virtual

Menuda natura

Viquipèdia

5 comentaris a “Entorn: Llorer

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada