Una classificació històrica com la del Cardassar bé es mereix una entrevista amb el seu president, Jaume Soler Barbot. No sé si la primera vegada que el vam entrevistar feia comptes arribar tan enfora (de fet, com va reconèixer, molts li deien “sonat” per ficar-se a la directiva del club), però el cas és que la setmana que ve (dilluns, 16 de novembre, a les 13 hores) el Cardassar sense fer renou participarà per primer cop en el sorteig de la Copa del Rei, en el qual sabrà amb quin equip de Primera Divisió s’ha d’enfrontar. 

1.Envalentem-nos ara que podem… Heu aconseguit una fita històrica?

Creim que el club va aconseguir fer història el passat 1 d’agost, quan ens vam enfrontar a la Penya Esportiva Sant Jordi a Eivissa aconseguint el campionat de Balears i entrant a la fase prèvia de la Copa del Rei. Per nosaltres disputar aquesta eliminatòria ja era un fet històric.

2. Com va ser el partit? Fes-nos-en un resum pels que no el vàrem veure.
Va ser un partit molt intens en què els dos conjunts van arribar al seu límit. Els 90 minuts reglamentaris no van ser suficients per desfer la igualada i va ser necessari arribar al temps de la pròrroga, en la qual tampoc es va desfer l’empat en el marcador,  fet que que produir que s’arribàs a la tanda de penals. Per tant, 120 minuts de partit amb un alt nivell de tensió amb un final ideal per a l’afició llorencina.

3. La premsa d’allà parla d’injustícia per les dues expulsions de l’Épila.
Encara no he tingut l’oportunitat de llegir res… Entenc que quan t’expulsen un jugador no és precisament agradable i sempre intentem cercar arguments per defensar els nostres colors.
De totes maneres, tant els aficionats, directius, com jugadors de l’equip visitant van tenir un gest humà insuperable ja que, en nom de l’Ajuntament d’Épila, el seu president ens va fer entrega d’una placa en record del partit disputat.

4. I com el vares viure des de la grada?
Com un aficionat més. El partit fou molt intens, en certs moments era complicat mantenir-se assegut, ja que els minuts anaven passant i no es desfeia l’empat al marcador.
En nom del club vull agrair l’assistència del Sr. Miquel Bestard, president de la FFIB, que en tot moment animà l’equip local per aquesta fita històrica.

5. Xerrant de grades… quin va ser l’ambient?
L’ambient estava limitat per la greu situació sanitària que estem vivint a nivell mundial. Es van seguir els protocols de seguretat i contingència establerts per Sanitat, respectant les mesures de prevenció i aforament.
En tot moment vam tenir el suport de Protecció Civil, Policia Local i Guàrdia Civil que van vetlar en tot moment per la seguretat de l’esdeveniment, per la qual cosa agraïm l’esforç prestat pels diferents cossos de seguretat.

6. I el número d’espectadors? Alguns diaris parlen de 300 i hi ha hagut algunes veus crítiques que no entenen que per segons què es pugui reunir tant gent i en canvi per altres coses només 6 o ni tan sols això. Què els diríeu?
Segons la normativa vigent, en una competició d’àmbit estatal com és el cas d’un partit de Copa del Rei o Tercera Divisió, es permet un aforament del 75% amb un màxim de 1000 persones.

Actualment, l’Ajuntament de Sant Llorenç ha reforçat aquestes mesures, restringint l’aforament de l’esdeveniment nacional en un 50%, sempre respectant la distància social i les mesures de protecció.

Entenem les crítiques, són necessàries per millorar i és senyal que la gent del poble és exigent i es preocupa per la situació sanitària. Vull comentar que, quan així ho van ordenar els cossos de seguretat, les portes de l’estadi van tancar, deixant un gran nombre de seguidors fora de les instal·lacions esportives.

7. Però després hi ha l’altra cara de la moneda. Ara que s’ha aconseguit jugar contra un equip de Primera Divisió, fet el qual permet als equips petits fer una bona recaptació a taquilla, potser per les normes Covid no es permeti un aforament total al camp o fins i tot ni parcial. Preocupats? O ja vos han avançat un poc com anirà la cosa?
Encara hem de definir els detalls d’aforament permès per aquest tipus de partits, però tenim entès que la Copa del Rei no depèn del Consell Superior d’Esports (CSD), sinó que depèn de la Federació. Per tant, pensem que podríem garantir un aforament del 75% (si l’Ajuntament decideix alleugerir les restriccions) o bé del màxim de 1000 persones. De totes maneres, encara s’han de perfilar els detalls i veure com evoluciona la situació sanitària i les disposició de la RFEF i de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

8. Hem xerrat de la part esportiva i l’econòmica, però no de la protocol·lària. Com vas viure el partit com a president? Vas haver de fer res fora del normal respecte a un partit normal?
Va ser una mica diferent, ja que particularment m’agrada veure el partit amb els aficionats més propers. En aquest cas es va habilitar una tribuna a la terrassa contigua a les oficines de la directiva, on hi havia la presència del senyor president de la Federació i d’altres integrants del món de l’esport.
Per altra banda, i com a funció institucional del president, atendre els mitjans de comunicació és la meva obligació, ho faig amb molt de gust i sempre pensant en allò que defensa el club i els desitjos dels aficionats.

9. I en la lliga casolana, la nostra de Tercera, quin és l’objectiu?
Sabem d’on venim i potser tot ha anat molt ràpid aquests darrers anys. L’objectiu inicial era tornar a Tercera en tres anys, posició on pensem que ha d’estar un club amb 96 anys d’història com és el cas del C E Cardassar.
Aquest any ens plantejàvem dos objectius. Un d’ells el vam aconseguir ahir, tendrem un contrari de “primera” al camp des Moleter. L’altre és mantenir el Club a Tercera i, de cara a la pròxima temporada, competir amb els millors de la categoria.

10. Vos heu reforçat molt? 
Bàsicament seguim amb el mateix bloc de Primera Regional; de fet,  jugadors clàssics del Cardassar de club com en Biel Toni, Tià Coll, Jaume Alzamora, Sergi Febrer, entre d’altres, segueixen formant part del primer equip, fet que suposa un orgull local.
Aquest any hem realitzat cinc fitxatges, dos d’ells procedents de València (Cristian Micó i Jonathan Martínez), hem recuperat el porter local Bernat Rosselló que militava en el RCE Mallorca juvenil i hem incorporat dos jugadors de la comarca, Adrià Hernández (Manacor) i Joan Sansó (Vilafranca).
Seguim sent la plantilla de Tercera Divisió amb més gent local, amb un total de vuit jugadors llorencins, fet que suposa un gran orgull local.

11. Per acabar… alguna predilecció quant a rival de Primera que us pugui tocar?
La directiva recorda el gran detall que va tenir el RCD Osasuna quan va venir la famosa torrentada del 2018. Pel club seria un orgull poder agrair en primera persona a la directiva navarresa el gran gest que va tenir aportant el material esportiu necessari per poder seguir gaudint de l’esport local.

I per acabar… quina millor manera que veure un petit vídeo del penal decisiu que va donar la classificació al Cardassar i la corresponent alegria entre els jugadors i l’afició local.

El cardassar pasa eliminatoria!!!!!! pic.twitter.com/jzrVD3xBLb

— mateo rigo vaquer (@mateurigo) November 11, 2020