Per aquí nosaltres en diem “enterrossai”. Realment no és un mot perdut qui té marges i parets, adesiara, generalment després de forta turmenta o empès per arrels d’un arbre proper, te algun enderrossall.
Però, de cada dia, és una paraula menys utilitzada i si posam el raser d’en Pau, que demana significat de paraules als seus alumnes, segurament pot anar a la llista.
El DCVB mostra:
ENDERROSSALLm.
|| 1.Enderroc, conjunt de pedres caigudes en enderrocar-se una paret (Mall., Men.); cast. desmoronamiento, derrumbamiento. Los enderrossays dels confrontans, doc. a. 1728 (arx. mun. de Felanitx). Durant l’ivern s’axecan los enderrossais, Soler Agric. 36. El mal temps feia estralls | a la paret insegura, | i ningú prenia cura | d’aixecar enderrossalls, Salvà Retorn 26.
|| 2. fig. Conjunt de coses que cauen o surten del seu lloc normal violentament (Men.). L’amo En Xech no se’n va entèmer d’aquell enderrossay ni de ses altres endemeses que feya, Ruiz Pablo (Catalana, vi, 61).
Fon.: əndərosáј (Mall.); əndərusáј (Men.).
Var. form.: enterrossall.
Etim.: derivat de enderrocar, amb el radical modificat probablement per influència de rossegar o de terròs.
Aportació i imatge d’Antoni Font
“Realment no és un mot perdut ”
Idò jo no el conexia…
Hahaha…i com anomenaves un tros esbaldregat de les teves parets?