Mots perduts: corretjada

En l’accepció que coneixia la paraula també és un mot perdut. Al no haver-hi carros ni bísties, no es necessiten corretjades (també a vegades dit ·”escorretjades”, ses escorretjades…).
Val a dir que no tots els carreters les empraven, ni tan sols tots en tenien. Al cap i a la fi, usar les corretjades anava a la par amb el concepte personal de gestió dels animals, en concret de les bísties. Anar a males sempre és un mal camí.

Es podria lligar el tema amb l’aplicació, tan habitual, de premis i càstics, però ens centrarem en el mot:

El DCVB mostra:

CORRETJADAf.
|| 1. Cop donat amb corretja; cast. correazo. a) fig. Càstig infligit per la Providència i consistent en tribulacions. Aquests qui daurian esser lo medi per aplacar nostro senyor Déu, lo irritan més…, y per so tinch por que Déu no us do huna gran corajada [sic] an aquexa vostra villa, doc. a. 1533 (Boll. Lul. viii, 384). Diu: Si pegau corretjada, | no les pegueu a matar, Santandreu Glos. 32.
|| 2. pl. a) Manat de corretges o de cordes unides per un cap i destinades a assotar; cast. azote. La dita reyna tenia en la mà dreta unes correiades e en la squerra un cantell de pa, Curial, iii, 83. Lo féu batre ab correyades emplomades, Flos Sanctorum (ap. Aguiló Dicc.). Jesús féu unes corregades [sic] de unes cordes, Evang. Palau. En vuler-me da singlades, | vus faré ses curretjades | de cordes enclitanades | perque prenguen més es llis, Sarol Gloses 58.—b) Instrument compost d’un garrot que a un cap duu una llendera per a pegar a les bísties (Mall., Men.); cast. azote, látigo. Dur ses corretjades: esser el caporal, comandar (Mall.). La major part d’homos polítichs del dia ballan segons es so que los toca es qui du ses corretjades, Ignor. 33.
Fon.: 
|| 1, kurəʤáðə (or., men.); koreʤáðɛ, koreʤáða, koreјáða (occ.); koreʧá (val.); korəʤáðə (mall.).—2: korəʤáðəs (Mall.); kurəʤáðəs (Alaior); korəʤáəs (ho deia la gent vella a Inca, Binissalem, Llucmajor); əskorəʤáðəs (a quasi tots els pobles de Mallorca coincideix aquesta forma escorretjades amb la normal corretjades).
Intens.:
—a) Augm.: corretjadota, corretjadassa.—b) Dim.: corretjadeta.
Etim.: 
del llatí *corrigiāta, mat. sign., derivat de corrĭgĭa, ‘corretja’ (cf. Gamillscheg Gallorom. Wortbild. 5).

Imatge de Google/latigo (les que recordo eren més bastes. un bastó llis d’ullastre i un tros de llandera amb un nús en el cap)

2 pensaments a “Mots perduts: corretjada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.