Aquí, pronunciat “escapuló”
Els escapulons, aquí, en l’entorn dels tallers de brodats, eren ben habituals. Va ser idò una patraula ben viva bona part del segle XX.
El mot, en sentit figurat, s’aplica a un petit tros de qualsevol cosa.

A vegades, això que en diem mots perduts, son simplements mots en desús o mots oblidats que, sense saber ben bé el motiu, apareixen com a habituals en el sí d’una contarella o d’una anècdota.

El DCVB mostra

ESCAPOLÓm.
Tros extrem d’una peça de roba, de paper, etc.; cast. retazo. VII scapolons de biffes planes de Sen Denís, doc. a. 1307 (RLR, iv, 379). No gos ordir en negun cap de drap negun scapoló gran, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 260). Negun drap de lana, sia drap enter e scapoló, doc. a. 1401 (Col. Bof. xl). Qui vendrà e comprerà escapoló de lana o stam, doc. a. 1438 (Capmany Mem. ii, 429). Tayadures y escapolons que fan molt d’embalum y no servexen per res, Ignor. 21. Sembla un home esquefit que l’hajan montat ab escapulons de persona, Vilanova Obres, xi, 166.
Fon.: əskəpuló (or., bal.); askapoló (occ.).
Var. form.: escrupuló.
Etim.: sembla procedir d’un mot llatí *scapulōne, derivat de scapŭla ‘espatlla’, ‘tros d’un animal situat entre coll i esquena’. És estranya la no sonorització de la –p-, però es podria explicar per influència d’altres mots com escapar, escrúpol (cf. escrupoló), etc.

Aportació de Caterina Pons
Imatge de Google/Retazo