Mots perduts: sutja

Una grafia i un so ben singulars. La reducció del foc de llenya a les llars provoca que el concepte i el mot vagin desapareixent .

Aquesta mica de sutja de la imatge va caure ahir de la xemeneia, tant de bò el refranyer fos encertat i sigui senyal de pluja.

El DCVB, entre altres, mostra:

SUTJAf. SUTGE m. (ant. escrit també suja).
|| 1. Substància negra, dividida en partícules finíssimes, que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les parets interiors de les xemeneies i canonades de conducció del fum; cast. hollín. 
|| 2. Morques de la roda del carro (Urgell).
Refr.

—«Quan s’encén la sutja, senyal de pluja»; «Cau sutja, és que sent pluja»; «Quan lo sutge s’encén, senyal de neu»: es diu perquè hi ha la creença que encendre’s la sutja del fumeral és senyal que ha de ploure.
Var. form.: 
sutza. N’hi ha que vendrien son pare y beurien sutza, Roq. 15.
Fon.: 
súʤə (Camprodon, Empordà, Garrotxa, Manresa, Vallès, Barc., Tarr., Valls, Sta. Col. de Q., Mall.,

Aportació de Caterina Pons

2 pensaments a “Mots perduts: sutja

Respon a Guillem Pont Ballester Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.