Un sentiment de satisfacció que ens envaeix tot el cos, des dels dits dels peus fins a la punta dels cabells, que ens fa sentir forts, poderosos, mereixents del que ens succeeix i, sobretot, orgullosos d’haver pogut posar a prova els nostres límits, seguit d’un sentiment d’esgotament, adonant-nos de tot l’esforç real que ens ha comportat arribar fins aquí. No hi ha cap sensació com la d’haver aconseguit allò per el que tant hem lluitat.

Indispensable: escollir un objectiu encertat

El primer pas indispensable és saber escollir un objectiu encertat. Per aconseguir-ho, planteja’t allò que estigui dins les teves mans i no depengui de factors externs. Per exemple, aspira a obrir el teu propi negoci i aconseguir beneficis, però no et proposis que el partit polític que més t’agrada guanyi les eleccions, ja que això depèn del vot de moltes altres persones sobre les quals no hi tens influència.

A més, allò que et proposes t’ha de motivar intrínsecament. És a dir, no escalis una muntanya per fer una foto des del cim i penjar-la a Instagram o enviar-ho als teus familiars. Fes-ho perquè la muntanya et motiva, t’agrada trobar-te sol amb la roca i la connexió amb la naturalesa et genera un cuquet dins la panxa o perquè aquella via té un significat especial per tu.

Finalment, proposa’t allò que està dins el teu ventall d’habilitats. Aspira en allò que, malgrat costar-te molt esforç, saps que ets capaç de desenvolupar.

On és el meu límit?

Anar a cercar els teus límits és un repte arriscat. Involucra sofriment, una lluita amb el teu diàleg intern i molta constància.

Una vegada l’objectiu plantejat de forma meditada i racional, el “no” ha de desaparèixer dels teus pensaments. Frases com “No ho aconseguiré”, “Tornaré enrere”, “Això no està funcionant”, “No puc remuntar” t’asseguren el fracàs. Intenta substituir-les no per frases excessivament positives (perquè no te les creuràs) però més realistes i reduint el factor pressió: “Si m’ho vaig proposar, és perquè crec en jo”, “Si m’equivoco, no passa res”, “Si caic, de totes maneres, continuaré”, “Si he pogut anar endavant fins ara, res em diu que no pugui provar de seguir.”

Cerca aquesta motivació dins el teu diàleg intern, no esperis que siguin els altres que creguin en tu. Recorda’t en tot moment les capacitats que tens per dur aquest projecte endavant.

Quan he d’abandonar el que m’havia proposat?

Malgrat els objectius que ens hàgim marcat, hem de conservar en tot moment el judici de la realitat. Sempre hem de comprovar la nostra balança risc-benefici. Encara que la sensació de superació personal sigui un benefici molt alt, hem d’analitzar aquells aspectes que li poden fer front. Són molts els alpinistes que moren a pocs metres del cim per no haver pres una decisió a temps o aquells que han perdut tot un patrimoni per cegar-se en un projecte insostenible.

Si el proper pas a donar involucra un risc de la teva integritat física, una probable gran pèrdua de diners o un desgast emocional excessiu, ha arribat el moment de ser honest amb tu mateix i fer una passa enrere.

Un senyal a no passar per alt és quan notem que no estem preparats, que no estem predisposats a afrontar l’esforç que comporta el què ens ve a sobre. Un abandó no és un fracàs. És donar-nos l’oportunitat de tornar-ho a provar en altres circumstàncies.

Què fer perquè aquesta sensació no sigui efímera?

Per moltes persones, una victòria ve acompanyada d’un moment d’eufòria però seguida d’un sentiment de buit. “I ara que ho he aconseguit… Què?” Quan durant un temps tota la nostra vida ha girat entorn a aquell objectiu, aquest és un fenomen molt comú.

La sensació d’autosuperació no finalitza quan arribem al nostre objectiu. El que hàgim aconseguit ens ha de deixar una impremta a la nostra vida. Et recomano que després de la teva victòria facis una reflexió interna contestant-te a les següents preguntes:

• Què m’ha aportat aquesta trajectòria?
• Quina diferència hi ha entre el jo d’abans i el jo d’ara?
• Com puc aplicar tot el que he après al meu dia a dia?

Recorda que els privilegiats en sentir els beneficis de la superació personal són aquells que s’atreveixen a sortir de la seva zona de confort i van a la recerca de conèixer-se millor. T’animo que siguis un d’ells.

 Mélanie Perpiñá del Campo
Psicòloga i terapeuta
 Cita prèvia: 616 23 29 83