Es la manera que nosaltres tenim d’anomenar l’escarràs, aquella llenca de fusta que s’afica a la pell.

Es un mot ben curiós encara que, suposadament, no és perdut del tot.

El DCVB mostra:

ESTARRANCm.
|| 1. Tronc dels cereals segats, que forma el restoll (Castelló).
|| 2. pl. Trossos de palla més gruixuts, que els animals deixen dins la menjadora perquè no se’ls volen menjar (Ll., Segarra, Urgell).
|| 3. Escarràs, llenca de fusta, especialment la que s’afica entre pell i carn o dins la carn (Mall.); cast. astilla. «M’estimaria més seure | an es costat d’un bergant | que aficar-me un estarranc | i no el me poguessen treure» (cançó pop. Petra).
|| 4. Esparrac, esquinç (Molló).
Fon.: astaráŋ (Ll., Urgell); astaráŋk (Castelló); əstəráŋk (Inca, Petra); əstəráɲс (Manacor).

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google/astilla