Mots perduts: vega

Ara toca el torn de l’aportació de Jaume Galmés. La praula que proposava, en relació a la que havia posat jo de fal·lera, és vega. Exactament això ens comentava:

“No sé si ja heu comentat: fer una vega. Fa uns anys, a un restaurant de la vila, el jove cambrer (em sembla que també era de Sant Llorenç) ens demanà :”Ha estat bo?” Li vaig respondre: “Hem fet una vega”. Era el primer pic que ho sentia. Jo crec que la’m va ensenyar sa padrina Lluenta, el meu diccionari vivent el primer pic que vaig llegir la contarella d’en Jaumet Belluguins (“mans fentes”, etc., no se li n’escapà ni una). Ja ho diuen a Africa: “Quan un ancià mor és com una biblioteca que es crema”. Sort que hi ha a Mallorca joves que perpetuen les nostres tradicions”.

Hem fet la recerca pertinent al diccionari Alcover-Moll i aquí en tenim la informació extreta (hi ha més d’una expressió). 

Fer una vega: fer una sortida al camp i una menjada a l’aire lliure; la mateixa menjada (mall., men., eiv.). També “Sortida al camp per divertir-se, per descansar” (mall., men.); cast. jira. 

Fer vega: deixar d’anar a escola per anar a jugar o a divertir-se (Mall.); cast. hacer novillos.

 Anar de vega: anar de bauxa, divertir-se lliurement (Mall.); cast. ir de parranda. També “anar calent sexualment un animal femella” (Mall.); cast. andar movida.— o “Gran plaer, fruïció molt intensa, sobretot de cosa de menjar (mall., men.); cast. banquete, goce, delicia“(aquesta darrera accepció és la comentava en Jaume).

 

 

 

 

Un comentari a “Mots perduts: vega

  1. Era a la fresca de la terrassa. N
    o coneixia les autres acceptions. Sort del DCVB, llastima que “la paraula viva” s empobreixi; trob que podria conviure amb el lexic en curs

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada