Mots perduts: sargir

Hi he pensat avui matí quan he tirat uns calcetins foradats a la borsa d’escombraries. Al dir-me a mi mateix: -Mira, en temps passats es sargien, ara es tiren.

Potser alguna padrina encara sargeix, però ben aviat serà mot perdut.

El DCVB mostra:

SARGIR (i sarzir, i més dial. surgir). v. tr.
Apanyar una roba refent-ne amb l’agulla el teixit trencat; cast. zurcir. No gos sarcir affegir ni innovar, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 263). No gos trer… negun drap qui’s trench a tirador, ni negun no’l gos sarçir, doc. a. 1383 (Col. Bof. xl, 265). Més mal, que may nengun barber sarzir poria, Somni J. Joan 1405. Surgir o remendar: Sarcio, Torra Dicc. Jo et donaré un vestit.—Ja em basta a mi, pobreta, aquest que duch sarzit, Costa Trad. 45.
Fon.: 
səɾʒí(Barc., Manacor, Eiv.); saɾʒí (Gandesa); səɫsí (Empordà); səɾsí (Ross., Conflent); səɾzí (Men.); suɾʒí (Pallars, Igualada, Vendrell, Camp de Tarr.).
Var. ort. 
ant.: sartsir (doc. a. 1295, ap. RLR, v, 88); cercir (doc. a. 1387, ap. Col. Bof. xl, 300); cersir (doc. a. 1458, ap. BSAL, ii, 232); sergir (Roq. 47).
Etim.: 
del llatí sarcīre, mat. sign.

Imatge de Google

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.