Mots perduts: soiar

Mirau que en tenc de mots antics arxivats a la meva carpeta, però hauran d’esperar una setmaneta més ja que la casualitat fa que darrerament les “paraules perdudes” que pos les senti dir aquí o allà, en el meu dia a dia. Aquest pic va ser el meu cunyat, manacorí de potada, que va dir al seu fill, mentre li donava una taronja “ves alerta que soia”, la qual cosa em va fer recordar aquest verb que ja feia uns anys que no sentia.

Segurament no sigui un mot perdut del tot, però les noves generacions ja prefereixen usar altres expressions i en du camí. 

Significat:  Embrutar.

Grafies documentades:  “Com a porc qui tot se solla e s’embolca en los femorals e en les basses”, Llull Cont. 143, 17

Etimologia: incerta; l’origen ha d’esser el mateix que el del fr. souiller, mat. sign.; per a aquest s’ha indicat com a probable l’ètim llatí *sucŭlare, mat. sign., derivat de sucŭlus ‘porcell’ (Bloch-Wartburg Dict.).

Curiositats: Presenta diverses variacions de forma el mot, com sollar o sullar.

(Fonts: diccionari Alcover-Moll)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada