Mots perduts: embranzida

Gaudir del plaer d’escoltar converses de la gent gran s’ha convertit en tot un luxe. Les presses, la televisió, les feines…han anat engolint aquelles estones de contar-se fets succeïts i altres coverbos.

Eixides de caça, aventures personals, fets graciosos o humorístics eren temes de llarga conversa. I les aportacions d’un portaven a continuitat de l’altra i així…ënfilant una conversa sense pretensions, honesta i amb el respectuós intercanvi d’escoltar i parlar.Abans eren habituals, ara encara se’n por escoltar alguna, però poques.

Aquest podria ser mot de conversa de caçador…”i la llebre fotés embranzida i en un no res travessà la tanca…” 

 

El DCVB mostra:

EMBRANZIDAf.
Velocitat adquirida; cast. impulso, arranque. «Prendre embranzida»: adquirir velocitat. Amb embranzida rema de cara a l’aspre mur, Atlàntida viii. I se li enfilava al coll, d’una embranzida, Pons Com an., 86. Reprengué forsa y embranzida, Oller Rur. Urb. 117. Sobre tes ales de gentil coloma, | d’una embranzida fé’m voltar la terra, Caymari Poem. Const. 20. Es petarà a ses primeres embranzides, Ruyra Pinya, i, 21.
Fon.: 
əmbɾənzíðə (or.).
Var. form.: 
branzida (bɾənzíðə, or.); Una bona xuclada al habano y una bona branzida al balancí, Oller Rur. Urb. 153; Prenent branzida, Vilanova Obres, iv, 266; Ab sas branzidas y trots, Pons Auca 293); brinzada (bɾinzáðə, Menorca).
Intens.: 
embranzideta, embranzidota.
Etim.: 
probablement onomatopeia del moviment repetit d’un cos que pren impuls brandant-se.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada