A vegades, la recerca de mots et porta sorpreses.
Ara que ve el fred, potser és bon moment per treure un mot no gaire usat: xarpa. Temps enrere en veies algunes de dones amb xarpa, però darrerament ja no se’n veuen.

La sorpresa apareix quan tens interioritzat un concepte que no coincideix amb el que mostra el diccionari. En els nostre entorn (i també a Santanyi), segurament per semblança, diem xarpa al que el diccionari descriu a la veu xal.

El DCVB mostra:

1.XARPAf.
|| 1. Faixa o corretja que es porta penjada a l’espatlla i en sentit transversal sobre els pits, sia per a portar-hi armes, sia com a insígnia d’un càrrec o dignitat; cast. charpa, tahalí, tiracuello.
|| 2. Mocador que es porta penjat a l’espatlla davant el pit per descansar-hi un braç o una mà que ha pres mal; cast. cabestrillo. 
|| 3. Tira de roba o veta que, passant per damunt una espatlla, s’embotona a un botó de davant i a un altre de darrera dels pantalons d’un noi i serveix per a sostenir-los (Penedès, Camp de Tarr., Urgell, Ll., Conca de Barberà, Tortosa); cast. tirante.
|| 4. Motlle de guix, en dues peces, que serveix per a sostenir les peces del motlle de les imatges en el taller d’escultura religiosa (Olot).
|| 5. Anar fluix de xarpes: tenir diarrea; cast. irse de vareta.
Fon.: ʃáɾpə (or., bal.); ʧáɾpa (occ., val.).
Etim.: del fr. écharpe, mat. sign. |||| 1, 2.

2. XARPA f.
Grapa; cast. zarpa. Diria que eren sense ducte hòmens de jarpa y gent de esgrima, Rond. de R. Val. 66.
Etim.: del cast. zarpa, mat. sign.

3. XARPA adj. f.

Beneita, curta d’enteniment (Estellencs). «Ja sabia que aquestes dues eren xarpes».

1. XAL m.
|| 1. Peça de llana, seda o altra roba, de forma quadrangular, que, posada damunt les espatlles, cobreix l’esquena i els pits de les dones i els serveix d’abric o d’adorn; cast. chal. Qui dus braceroles, tumbagues i xal, Colom Juven. 83.
|| 2. Vel o mantellina florejada, negra, que duen les dones damunt el cap i les espatlles en anar a missa (Manacor); cast. mantilla.
|| 3. Mocador que les dones es posen damunt el cap perquè no les molesti la pols ni l’aire (Bonansa); cast. pañuelo de cabeza.
|| 4. Corbata (es deia a l’Empordà i al Gironès, en el segle XIX).
Fon.: ʃáɫ (or., bal.); ʧáɫ (occ., val.).
Etim.: del fr. châle, mat. sign. ||1 (que ve del persa šāl: cf. Eguílaz Glos. 372, 512).

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google (El que nosaltres diem xarpa en el quadre de P. Picasso “Dona amb el xal blau”)