“Saps que hi va de fiter!” senties a dir ben sovint. Ara potser no tant, sobretot entre els més joves, per això des d’aquesta secció recuperam aquest mot tan nostre que corre perill de poder desaparèixer en un futur no tan llunyà.

Significat: 

1. m. Terròs fort o tros de roca que es troba superficial o molt poc endins de la terra de conreu, i que no es pot remoure fàcilment (Lluçanès, Cardoner, Segarra, Mall.).

2. adj. (f. -ERA) Que s’enfonsa sòlidament en la terra (Mall.). Arada fitera: la que es mena amb la rella molt endinsada, amb molta inclinació, molt separada de la línia horitzontal (Mall.). Posar peu fiter: posar-se ben ferm damunt els peus, de manera que sigui difícil de moure o de tombar (Mall.);fig., disposar-se a no cedir.

Grafies documentades: “(…)i una força contra la qual va creure que no hi valía posar peu fiter, el se’n va dur per avall p’es tombant d’aquells pujols i muntanyoles tot-dret a ses casetes” (Rondalla de la filla del sol i la lluna, Alcvoer)

Etimologia: derivat de fit, ‘ficat’.