Faust i Don Juan

Faust: primera etapa, adolescència (que pot durar fins als 24, com diuen els psicòlegs de 2018), teoria del món de les Idees: totes les dones en una o un fragment de la Dona en cadascuna.

Don Joan: segona etapa, joventut, pràctica desenfrenada: la coŀlecció desordenada (venus, sílfides i més d’una grassota en el mateix calaix).

U, si mateix: maduresa, retorn a l’ordre: ric dels dos primers bagatges, discerniment, harmonia de sentiment i acceptació: totes les dones, i l’essència (“ewiges Weibliche” en goethià), en la dona que t’ha –has triat– per compartir el real, amb l’inevitable, més o menys freqüent, moviment d’ascensor que fa davallar el Cel o pujar l’Infern.

El Femení, aleshores, es desglossa, desmembra, conjuga, combrega en tot: vol de coloms, fresseig de fulles i d’aigües, sons harmoniosos o rars, cabells o capells al vent (arruanúvols o apagaxigarrets), elegància estudiada o innata, llampecs d’inteŀligència, la paraula, al vent o a la pàgina, justa en la seva nuesa o amb el seu adjectiu, el Verb-Matriu, el Verb-Seminal, el silenci de les esferes percebut en un moment fora del temps o de la vigília, la vigilància davant l’instant que cal retenir, la llum de l’inteŀlecte que escull les ombres que projecta, la brúixola que ens desvia dels esculls que ens atrauen, la caiguda d’una estrella, l’ascensió o la submersió d’un artefacte amb hèlix, la vibració de la corda pinçada ja lliure del jou iŀlustrat del dit, la que duu la paraula ja lluny-emesa, la infantesa que passa…

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada