Mots perduts: ablamar

Temps de fred i de camilla. En un llarg període de temps, el braser  de la camilla es nodria de caliu, en contraposició als actuals elèctrics
Fins i tot hi havia cases que disposaven d’un “dimoni” -que també, com es mostra, tenia una altre concepte i funció- una peça cilíndrica de ferro foradat amb petites cames que servia, específicament, per fer caliu per posar en el braser. Així es gastava el mínim, però suficient combustible, normalment petits tions i clovelles d’ametla.
La qüestió és que si per muntar el braser s’agafava caliu del foc de la xemeneia, aquests havia d’estar ben ablamat, es a dir, sense cap petits tronquet que fes fum.
Petr això, també adesiara, després de fer el braser es deixava aquest una estona a fora perquè s’acabàs d’ablamar el caliu.
Pensant en l’art de fer braser de caliu, potser hauríem d’encetar una nova secció, la d’activitats perdudes.

El DCVB mostra:

ABLAMARv. tr.
|| 1. Inflamar, pendre el foc en algun objecte i penetrar-lo, fent-lo caliu; cast. abrasar. Belles flames brollaren d’ací d’allà… i tota la pila s’anà ablamant, fins la feixina verda i tot, Ruyra Parada 39. Secretament ablama la torxa dels relleus, Bartra Evang. 130.
|| 2. Cremar o torrar les coses només de la superfície (Aladern Dicc.); socarrar (Bulbena Dicc.).
Fon.: 
əβləmá (Barc., Mall.).
Etim.: 
sembla variant de aflamar, amb influx analògic de brasa que ha determinat el canvi de –f– en –b-.

 

DIMONI (ant. demoni). m.
|| 5. Tros de canó de llauna o de ferro que es posa dret damunt un braser o fogó perquè establint-se un corrent d’aire s’encengui fàcilment el foc (Manacor). A altres pobles de Mallorca en diuen un miracle.

 

Aportació de Joan Umbert
Imatge de Google.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada