De nou en Pep Lluís Soler m’ha donat a conèixer un d’aquests mots que de cada pic se senten dir manco; babaí. Un mot perdut, si més no, quasi, quasi.
Significat: Brusquina, pluja molt prima (Artà); cast. llovizna.
Grafies documentades: “Els “Cavallets”, a les 3 del capvespre, se llancen al carrer. Fa llemines, cama d’aranya, babaí o plugim. A estones, plou fort, i els “Cavallets” s’han de
posar a cobro.” (Revista Bellpuig, Artà, Crònica del Convent, Quadern n. 7, P. Rafel Ginard, 1968)
Etimologia: de albaïna, mat. sign., masculinitzat i amb contaminació de bavar.
Curiositats: Aquest mot ja el citava a Card.cat en un article Joan Llull, anomenat Sobre el parlar de Sant Llorenç (II). A tots els amants del nostre lèxic i mots perduts vos recoman recuperar-lo i gaudir-lo. Molt interessant!
(Fonts: diccionari Alcover-Moll)