Mots perduts: ationar

Per aquí en diem “tionar”, en altres indrets parlen d’atiar. Es mot lligat al foc, les llars de foc minven a l’atropellada, esperem que, si mes no, els foguerons de Sant Antoni el conservin ben viu.
Es la segona de les paraules santantonieres que va proposar en Joan Umbert.

El DCVB mostra:

ATIONARv. tr.
|| 1.Acostar al foc els tions o altre combustible per encendre’l més; cast. atizar. En Volter ationant sa pipa, Ignor. 64.
|| 2. Incitar, augmentar la irritació o la malvolença; cast. atizar.
|| 3. Excitar importunament els treballadors, donar-los pressa excessiva (Mall.).
Fon.: 
ationá (Gandesa, Tortosa); ationáɾ (Val.); ətioná (Mall.).
Etim.: 
format damunt tió.

 

ATIARv. tr.
|| 1. a) Acostar llenya al foc per fer-lo més viu; cast. atizar. Escampà la flama del foch… e cremà los sirvents qui atiauen lo foch, Serra Gèn. 131.—b) Llevar el cremalló a un llum d’oli o augmentar combustible a la carbonada per aflamar més el foc; cast. despabilar.
|| 2. Atiar ses voreres: replegar cap al centre de l’era els brins de les voreres, a fi que s’acabin de batre (Mall.).
|| 3. Incitar, fomentar la irritació o la malvolença; cast. atizar. Siau qui sou, mes no atiant vells odis de rassa, Costa Horac. 93. Al cadellet… atiat pels escolars, abujant a tothom, Girbal Oratjol 254.
|| 4. Excitar a moure’s (Cat.); cast. arrear. Una eugassada nombrosa… que atiava a crits, desde derrera, una mossota, Oller Pil. Pr. 173.
|| 5. Impulsar fortament (Cat.); cast. lanzar. Estranya remor l’atià vers al carrer, Pons Auca 78. Atia a sa gran víctima més furies y llampechs, Atlàntida viii.
Fon.: 
ətiá (pir-or., or., bal.); atiá (occ., alg.); atiáɾ (Cast., Val., Al.).
Etim.: 
del llatí vg. *attītiāre, mat. sign. 1.

Aportació de Joan Umbert
Imatge de Google

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada