Aquest mes de febrer, concretament dia 7, es complirà el cinquè centenari de l’inici de
la Germania mallorquina. L’aixecament, revolta i revolució agermanada que sacsejà la
societat illenca, en la primera meitat del segle XVI, està d’aniversari. Aquest, és un capítol de la nostra història bastant desconegut i, per posar-hi remei, institucions com el Consell Insular de Mallorca o l’Ajuntament de Palma i diverses entitats, treballen perquè la celebració de efemèride, tengui el reconeixement que es mereix.
Tradicionalment s’ha identificat a les causes econòmiques i les males collites com els
factors determinants de la Germania mallorquina. Aquesta però, és una explicació
simplista, per fer veure que aquest aixecament era: injustificat, espontani, sense
organització i buit de contingut. De fet, al llarg dels segles XIV, XV i XVI al Regne de
Mallorca s’anaren reunint un seguit de condicionants que establiren les bases d’unes
reivindicacions i demandes que es repetiran i ampliaran en tres moments claus per a la
història baix medieval i moderna de l’illa: la Revolta de 1391, la Revolta Forana de 1450
i la Germania en el 1521.
(Joanot Colom, felanitxer. Un dels caps dels agermanats mallorquins)
Entre la múltiple casuística que, com hem dit, ve d’enrere i es va acumulant perquè no es resol, trobem; els conflictes pràcticament endèmics entre ciutat i la part forana, l’augment constant de la fiscalitat, l’èxode cap a la ciutat, l’expansió del deute que provocà que la Universitat demanés constantment préstecs i la hisenda mallorquina hagués de pagar cada vegada més censals, la marginació dels mallorquins en el Compromís de Casp i les dures repressions a les quals foren sotmesos els aixecats en les revoltes de 1391 i del 1450, provoquen que a finals del segle XV la situació sigui crítica. A més a més, tota aquesta problemàtica requeia sobre una població pobra, delmada per la pesta i cada cop més reduïda per l’èxode cap a la ciutat.
El canvi de segle, no provocà una millora i s’afegiren altres factors com la reivindicació
dels forans reclamant l’aplicació de la Sentència Arbitral de 1512, la suspensió del virrei
Aymerich del seu càrrec, el procés contra el regent Frederic de Gualbes i els conflictes
entre els bàndols Call i Almudaina, no feren que la situació remetés. Però si hi ha un fet
fonamental, imminent a l’esclat de la Germania mallorquina, és la defensa de Bugia el
1515, on participaren molts de mallorquins. Aquesta expedició proporcionà als
mallorquins el coneixement de les espingardes (escopeta antiga) i el descobriment d’una organització militar que seria emprada durant la Germania mallorquina; els deseners i els cinquanteners.
Els mesos anteriors a l’aixecament, a ciutat començaren a sorgir rumors de que s’estava gestant un alçament popular. El virrei i governador del Regne de Mallorca, Miguel de Gurrea, com a mesura desesperada per frenar-ho i evitar un alçament a l’estil de la Germania valenciana (1519-1521) ordenà la detenció de set menestrals per ser els principals sospitosos. Ara bé, aquest empresonament enlloc d’aturar l’alçament i calmar els ànims provocà més aviat, tot el contrari. El sen demà, dia 7 de febrer de 1521 una gran massa de població es dirigí cap a Cort reclamant l’alliberament dels menestrals, objectiu que es complí i que marca l’inici de la Germania mallorquina.
Obra Cultural Balear
(La imatge de Joanot Colom està treta de Viquipèdia)