Ma mare em va dur a Sant Blai perquè aprengués a parlar …

Dia 3 de febrer és Sant Blai.  El nom prové del grec Blasios, aquell que retura. Sant molt venerat a Campos, on té dedicat un oratori. Va viure, probablement, el segle III i va ser bisbe de Sebaste, a l’actual Turquia. És advocat contra el mal de coll i patró dels otorinolaringòlegs. Fins no fa molts d’anys, l’Església commemorava aquesta festivitat amb la benedicció dels caramels, el regalim i els “senyorets”, aquestes pastes típiques manacorines i amb l’imposició de l’oli sagrat al coll. Tal com hem dit és un sant al qual demanaven ajut pels temes relacionats amb la gola i també amb el parlar.

A altres indrets el tenen com a protector del bestiar. Aquí l’honor correspon a Sant Antoni.

A Campos, dèiem, es celebra festa a l’oratori del seu nom, construït al segle XIII i es vénen els panetets de Sant Blai. Normalment la gent acudeix a Sant Blai “sense fum”, a peu o en bicicleta.

El refranyer, sempre atent a les festivitats populars recorda aquest sant i el seu patronatge: “Ma mare em va dur a Sant Blai, perquè aprengués a parlar, i ara m’hi ha de tornar perquè diu que no call mai”.

I per a les tasques agrícoles i per aquells que no ho varen fer per la Conversió de Sant Pau (25 de gener): “Per Sant Blai, sembra l’all”.

La imatge de l’oratori de Sant Blai és de Viquipèdia

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada