L’obsolescència o quan les coses ja no serveixen (1ª part)

L’obsolescència es defineix com a “la depreciació dels béns d’equipament com a conseqüència del progrés tècnic” (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans) o com a “la caiguda en desús de màquines, equips i tecnologies motivada no pas per un mal funcionament del mateix equip, sinó per un insuficient acompliment de les seves funcions en comparació de les noves màquines, equips i tecnologies introduïts en el mercat (Viquipèdia).

Dit d’una altra manera, l’obsolescència d’un determinat producte es produeix quan aquest deixa de funcionar en haver passat un temps determinat, generalment planificat en el moment de la seva producció.

L’obsolescència fa que no poguem seguir emprant aquest producte bé perquè no hi ha recanvis que permetin la seva reparació, bé perquè aquests recanvis siguin més cars que el producte original, bé perquè per les seves característiques no permet la reparació, bé perquè no trobam professionals que el puguin reparar, bé perquè no es pugui actualitzar o reparar perquè la tecnologia ha superat les característiques del producte, …

L’obsolescència programada o planificada esdevé quan el fabricant, a l’hora de crear un producte, condiciona el seu ús a un determinat temps, passat el qual l’aparell deixarà de funcionar i haurà de ser reparat (si es pot) o s’haurà de substituir per un de nou. Tots som ben conscients d’aquesta obsolescència dels productes quan comparam el temps que duraven, per exemple, els electrodomèstics fa vint o trenta anys i el temps que duren ara.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.