Mots perduts: glepa/glapir

Acabat el llistat de paraules començades amb la lletra F, passem a la G, que potser no en contengui tantes, però les que hi ha són ben interessants. La primera que trob és glepa, un d’aquests mots que ja sent dir més poc (amb les vegades que me digueren a  mi que era “una glepa”) .

Concretament el mot ve del verb glapir, per això no surt com a tal al diccionari, sinó que com a simple derivat d’aquest verb, per la qual cosa en el mateix article aprofit per afegir el verb, també en cert desús.   

Significat:  

1. a) intr. Lladrar el ca amb crits secs, trencats i no gaire forts; cast. latir.

b) tr. Indicar o perseguir la caça o altre animal amb lladrucs secs

2. Motar, parlar; cast. chistar.

3. Agafar (el ca) la caça o el cap de bestiar fugisser; cast. coger, alcanzar

4. Agafar alguna persona o cosa fugissera o que era cercada (Mall., Eiv.); cast. coger. 

Grafies documentades: “Aquell homo allà damunt, no gosava ni remenar es xorrac i deia:

– Si m’agafen en faran una glepa de jo i me menjaran. Serà lo que serà!”

(Rondalla Sa cova des gegants, mossèn Alcover)

Etimologia:  del llatí glattīre, mat. sign

Aquest article s'ha catalogat com a General per Pau Quina Jaume. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç.

Un comentari a “Mots perduts: glepa/glapir

  1. Un dels gaudirs de joventut era escoltar, vora la foganya o en una taula de matances, les aixides que contaven els caçadors. Si no recordo malament parlaven d’aglapir

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Respon a Guillem Pont Ballester Cancel·la les respostes

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada