Un mot ben xulo, diferencial, amb ny i d’aquells locals que encara no surten en el diccionari normatiu.
Es podria dir que té un valor singular, fossilitzat…
El DCVB mostra:
NYIPARv. tr.
Afinar, arribar a veure; arribar a una cosa alta o allunyada, que cal esforçar-se per arribar-hi (Mall.). «¿Que no nyipes?»: ¿és que no hi veus? (es diu en to de recriminació o de sarcasme a un que ensopega o s’entrebanca amb coses que estan ben visibles). V. guipar.
GUIPAR v. tr.
|| 1. Veure de lluny, o d’amagat, o amb esforç (or., occ., val., mall.); cast. ver, divisar, guipar. «Tot just ha arribat, i ja l’han guipat». Ballem un xich?—Au!—responen a la una, alçades ja y guipant quiscuna, dels mossos de la casa, a aquell que més li plau, Verdaguer Jov. 100. Les guiparem per les espieres, Ruyra Parada 146. S’arramba devés sa cova, es dos lladres coes el guipen i s’hi acosten, Alcover Rond. x, 59. El del piltre fa tupinada, el guipo, Espriu Lab. 53.
|| 2. fig. Comprendre, adonar-se, observar; cast. ver, pillar. «No l’enganyarem: ja ens ha guipat». Algunes coses… pronte les guipa el qui no és tonto, Martí G., Tip. mod. ii, 281.
|| 3. intr. Mirar, posar atenció a veure. Saltà amatent del carro i guipà a l’entorn, Víct. Cat., Ombr. 84. Ull alerta a guipar bé!, Ruyra Pinya, ii, 145. «Pep li dia a Pau: | —No em toques la xica. | —Toca’m ara, Pau, | que el pare no guipa» (cançó pop. valenciana).
Fon.: gipá (or., occ., bal.); gipáɾ (val.); ɟipá (Palma); ɲipá (Palma, molt vulgar).
Sinòn.: afinar, ovirar.
Etim.: incerta. Segons Wagner Argot 65, podria correspondre a una derivació del germànic wip-, radical que designa un moviment ràpid i vibratori.
Aportació de Bel Alemany
La majoria de mots que posam aquí no surten al diccionari normatiu. D,aquí la gran tasca complementària que va fer Alcover en aquest sentit
????
Un descobriment aquest “nyipar”, per les definicions que hi ha, jo sempre he fet servir “afinar” que com bé esmenta el DCVB són sinònims.