La manacorina Bàrbara Duran Bordoy i la palmesana Laura Miró Bonnín, han rebut Menció d’Honor del jurat del Premis Ciutat de Palma 2020 en la modalitat d’Investigació, amb el projecte “Tradició musical jueva a Palma”, en la modalitat que fou guanyada per Laura Jurado amb un projecte sobre els gitanos i el poblat de son Banya. Així mateix, el reconegut investigador i professor Gabriel Ensenyat va rebre una Menció d’Honor amb “Macrotopònims, glotònims i gentilicis d’identificació a la Mallorca medieval”.
Les dues historiadores començaren a desenvolupar el projecte arran de la seva trobada en el Premi Font i Roig, que Duran guanyà amb el seu llibre «Les cantadores de Maria de la Salut»; però Laura Miró obtingué també el suport del jurat per a la publicació de la seva obra “La qüestió xueta surt de l’Illa”, que sortirà les properes setmanes editada per Lleonard Muntaner. Ella és l’autora d’un altre volum, “La contemporaneïtat xueta” i és una de les protagonistes del curtmetratge Xuetilàndia, nominat per a diversos premis.
Bàrbara Duran explica que “vaig conèixer que, a més dels quinze llinatges considerats xuetes, n’hi havia molt més que eren propis dels descendents dels jueus conversos, molts d’ells cognoms comuns a Manacor: Duran, Riera, Sureda, Muntaner, Andreu, Coll, Fiol, Fornés, Garau, Sastre, Serra, Soler… Molts amics i col·legues nostres vinculats a la música i a la cultura porten aquests cognoms, i aquest fet ens conduí a pensar que hi podia haver una certa tradició de pràctica musical i cultural”. Molts d’aquests jueus vingueren des de Provença quan allà foren perseguits cap el 1295; els portadors actuals d’aquests llinatges poden considerar-se descendents de jueus conversos si les seves famílies han romàs sempre a l’illa, i no tenen avantpassats provinents d’altres indrets.
Laura Miró comenta també que “no hem de pensar solament en la part cultural. Cap el 1942, en plena col·laboració del govern franquista amb l’Alemanya nazi, es va demanar una llista dels quinze llinatges per tal de portar-los als camps d’extermini. Des d’aquí, es va informar que eren molt més, i que gairebé una tercera part de la població de l’illa hauria de ser deportada. La cosa va quedar així, es degueren espantar o no degueren sabre com emportar-se tanta gent”.
Ara, les dues investigadores volen refer aquest projecte per tal de presentar-ho a altres beques d’investigació, a altres premis o bé mirar de tenir suport institucional. Així i tot, aquesta investigació els ha apassionat i seguirà encara que no trobin aquest suport; és un projecte que ja tenen en marxa i que subratlla els aspectes positius de l’herència jueva, i també li volen donar projecció internacional. Elles dues expliquen que “És un tema de justícia històrica, de reparar una marginació inexplicable a un sector social que és molt més ample. La veritat, amb el temps, sempre sura, sempre sura”.
La més cordial felicitació a na Bàrbara i na Laura per aquesta merescuda Menció d’Honor dels Premis Ciutat de Palma 2020.