Entrevista a Jaume Bassa, biòleg i CEO del laboratori GenoMI Diagnostics de Consell ens aclareix dubtes sobre la COVID-19

Al llarg del passat any entrevistaren en dues ocasions a l’amic i biòleg carrioner, Jaume Bassa Burgdorf, cap del laboratori GenoMi Diagnòstics de Consell, pel treball que duien l’equip d’investigació que lidera sobre el test PCR que aconseguiren pel diagnòstic ràpid i estan a l’espera de l’autorització de la Agencia Española del Medicamento y Productos Sanitarios, per a poder fabricar-lo a Mallorca. En aquesta ocasió, en Jaume ens aclareix dubtes que tenim la ciutadania en general sobre la Covid-19, i les seves conseqüències, i que ens complau compartir amb els lectors.

-Jaume, quins impediments hi ha perquè no vos aprovin els test ràpids, que presentàreu els vostres laboratoris?
Efectivament, fa més de sis mesos que vàrem presentar la documentació dels nostres tests a la Agencia Españlola del Medicamento y Productos Sanitarios, i encara estam esperant a que resolguin a favor de la comercialització, quan a les comunicacions que hem tingut amb ells ha quedat palès que tota la documentació és correcta. El problema, segons pareix, és la saturació que hi ha degut a la situació de pandèmia, que ha ralentit tot el procés, quan se suposava que tot el relacionat amb la COVID-19 tenia preferència. Tenim constància que això és una situació generalitzada que presenten altres laboratoris espanyols, la qual cosa fa que es segueixi depenent de proveïdors de l’estranger. Nosaltres estam intentant agilitzar la situació amb tots els mitjans que tenim. Aquesta setmana passada vàrem enviar una carta a la presidenta Francina Armengol per explicar la situació i demanant una intervenció per part seva per poder disposar d’un test desenvolupat i fabricat a Mallorca.

– El tema de les mutacions de la Covid-19, pot ser un problema seriós,?
No és que ho pugui ser, és que ja ho és. Els virus, per la seva particularitat a l’hora de copiar el seu material genètic quan es multiplica, és més propensa a sofrir mutacions, que són errades en el procès de còpia. Aquestes mutacions normalment no aporten cap avantatge al virus, però alguna sí que modifica alguna proteïna de les que formen part del virus i li proporcionen algun tipus d’avantatge a l’hora d’infectar les nostres cèl·lules, ja sigui una millor penetració dins la cèl·lula (més poder d’infectivitat) o major letalitat, per exemple. El coronavirus SARS-CoV-2 no és particularment propens a sofrir mutacions, però amb tants de milions de persones que han estat infectades el virus ha tingut moltes oportunitats per anar mutant i acumular vàries mutacions, que és el que ha passat amb les varietats anglesa, sud-africana i brasilera, que són les que de moment preocupen més. Actualment no està clar si aquestes variants només augmenten l’índex de contagi o si també són més letals que el virus inicial. A més, s’afegeix el problema de l’efectivitat de les vacunes en front a les noves variants, així com les possibles reinfeccions que hi podria haver perquè els anticossos dels que ja han estat infectats no protegeixin tan efectivament contra aquestes variants. Ara mateix encara hi ha moltes incògnites de com es comportaran les variants i molts grups de recerca ho estan investigant.

– Ens podem fiar per igual, de les tres vacunes que tenim fins ara Pfizer, Moderna, i AstraZeneca?
Totes les vacunes aprovades per la Agència Europea del Medicamento, que són les autoritzades a Europa, han passat per un procés molt rigorós d’avaluació. Això dóna tranquil·litat a l’hora de vacunar-se, ja que la seguretat i efectivitat estan garantides dins dels límits acceptables. Cada vacuna té les seves particularitats i no n’hi ha dues d’iguals, pel que és difícil comparar-les en condicions equiparables. Les de Pfizer i Moderna pertanyen a una nova modalitat de vacunes fetes a partir de l’ARN que conté la informació de la proteïna S, que és la que necessita el virus per entrar dins les cèl·lules. La d’AstraZeneca és més convencional, amb un virus modificat que conté el gen S també. El temps dirà si els bons resultats de la fase III de cada vacuna es repeteixen en la vacunació real a totes elles.

– De poder elegir-na una per la gent major de 65 anys quina elegiries?
La d’AstraZeneca en els estudis de fase III no han tingut suficients participants dins la franja de majors de 65 anys. Per aquesta raó, molts països han optat per emprar aquesta vacuna en la població menor de 55 anys. Les altres dues vacunes aprovades tenen els estudis fets per a majors de 65 anys, pel que es poden emprar amb tota garantia.

– Què ens podries dir del conegut Aplidin o Plitidepsin, de la farmacèutica espanyola PharmaMar? Pareix ser que els estudis de laboratori mostren efectivitat per prevenir la rèplica del Coronavirus…
PharmaMar és una empresa espanyola que fa recerca en possibles principis actius que es poden extreure d’organismes marins. Algunes d’aquestes substàncies han donat bons resultat In Vitro per combatre la infecció per SARS-CoV-2. Algun d’aquests components han estat aïllats d’organismes que viuen a les aigües de les Balears. A part de les vacunes, és molt important tenir medicaments específics que ajudin a superar la malaltia.

– Hi ha viròlegs que afirmen que el més probable es que el virus de la Covid-19 es quedi com estacional, i n’hi ha que diuen que en tres mesos podria desaparèixer. Què hi dius tu?
De moment hi ha massa incògnites per poder afirmar com es comportarà el virus en el futur. El més probable és que amb la vacunació massiva quedi com una infecció lleu o pràcticament asimptomàtica. També és possible que s’hagi d’anar revacunant periòdicament la població per immunitzar contra variants que puguin aparèixer.

– Què les diries a aquelles persones que no veuen clar el vacunar-se contra la Covid-19?
La vacuna és segura i eficaç i és l’única eina que tenim per lluitar contra la pandèmia actualment. Per ser efectiva a nivell de població s’ha d’haver vacunat com a mínim el 70% de les persones. Si volem tornar a la normalitat ens hem de conscienciar de la necessitat de vacunar-se.

– La vacunació pot tenir efectes secundaris?
Qualsevol vacuna té efectes secundaris. El que és important és que siguin efectes lleus i no es pugui posar en perill la salut de ningú amb la vacunació. Totes les vacunes aprovades compleixen aquests criteris de seguretat.

– Els que ja han passat la Covid, també s’han de vacunar?
Sí. Els que han passat la COVID tenen certa immunitat contra el virus, però la vacuna ajuda a reforçar el sistema immunitari per fer front al virus més efectivament en cas de tornar a tenir contacte amb el virus

– Les persones vacunades. Quantes setmanes han de passar per saber si estan immunitzats?

A partir del setè dia després de la segona dosi es considera que el sistema immunitari està preparat per fer front al virus i no permetre que es desenvolupi la malaltia o que si es desenvolupa sigui amb símptomes molt suaus.

– Creus que l’ordre en que s’estan posant les vacunes és correcte. Quin odre creus que seria el millor de cara a posteriors vacunacions a la població?
En un món ideal hi hauria vacunes per a tothom i es vacunaria tota la població en un temps relativament curt, posant tots els recursos disponibles per la campanya. A la realitat, el problema és l’abastiment de les vacunes. Els laboratoris han de produir vacunes per tot el món, i els recursos de fabricació són limitats. Això implica que s’ha de programar la vacunació per grups. Evidentment s’ha començat pels més vulnerables i exposats a la malaltia, que crec que és una bona estratègia. Jo continuaria amb els grups que més contacte tenen amb la població i inclús em plantejaria poder salvar la temporada amb el sector turístic i de serveis. Amb el temps s’aniran aprovant més vacunes i cal esperar que el procés es pugui accelerar perquè arribi a tothom el més prest possible.

– Després de vacunar-se s’han de tenir les mateixes precaucions o es podrà fer vida normal?
Amb vacunes efectives podrem tornar a la normalitat quan una gran part de la població estigui vacunada. La transmissió del virus no es veu de tot aturada per la vacuna, pel que s’han de seguir prenent mesures de prevenció. De totes formes, no estaria malament que el que hem après amb la pandèmia ho integràssim a la nostra vida per fer front a altres malalties respiratòries, com refredats o grip. Si en el futur pensam que estam constipats o griposos i ens posam una mascareta per no transmetre els virus a les persones amb les que tenim contacte previndrem passar la malaltia. El rentat de mans amb aigua i sabó o gels hidroalcohòlics també haurien de quedar, per reduir els contagis. Enguany sols no hi ha grip amb l’ús de les mascaretes.

– El viròleg alemany Christian Drosten, un dels més prestigiosos a nivell mundial, creu que els governs i autoritats sanitàries haurien d’apostar per la recerca del contagi «O». Què ens pots dirs?
Saber exactament on s’ha produït el contagi entre animals (suposadament ratapinyades) i persones pot ajudar a evitar futures pandèmies amb altres virus. Aquest no és un procés senzill, ja que influeixen molts factors, com el canvi climàtic, la invasió de zones naturals per l’home, tràfic o mercadeig d’animals salvatges, per exemple. La recerca en tots aquests camps ens donarà les eines per ajudar a prevenir que es repeteixi una pandèmia.

– Es farà necessari un nou confinament com el del passat mes de març?
Aquesta tercera ona ha estat més important que la primera i no s’ha optat per confinar. Països com Austràlia confinen una ciutat sencera quan hi ha un sol contagi. D’aquesta manera ara poden fer vida normal. El confinament és una decisió política, i n’hi ha tantes variants com països al món. Tal vegada un confinament a temps eviti llargs tancaments parcials com els que s’apliquen ara amb menors repercussions econòmiques.

– Ja per acabar, creus que podrem fer vida normal aquest mateix any 2021, o no serà possible fins el 2022?

Jo crec que a finals d’any hauríem d’estar dins la normalitat real. Al manco això esper…

Moltes gràcies, pel teu temps Jaume, i per a tots les dubtes que ens has aclarit. Sabem que estàs molt ocupat…Esperem que aviat vos aprovin l’estudi que teniu presentat dels tests
ràpids del vostre laboratori per a poder fabricar a Mallorca. A veure si la presidenta Armengol aposta per ajudar-vos aconseguir l’autorització, que seria de gran ajuda per a la població de les Illes Balears.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada