Deia ahir en Mateu Rigo, el nostre meteoròleg: “ El sol ja guaita, les cuques ja van baixant dels pins, els ametllers (els pocs que hi ha) floreixen… signes d’haver passat ja la part més dura de l’hivern?” .
Des d’Entorn, voldríem fer referència avui una petita referència al singular i preocupant insente que coneixem com a cuca del pi o processionària del pi (Thaumetopaea pityocampa) un insecte que segons assenyala Xavier Canyelles a “Insectes de les Illes Balears” (Manuals d’Introducció a la Naturalesa, 14) va arribar a Mallorca fa uns setanta anys, en que al importar pins de la Península per sembrar, aquests estaven infectats d’ous de processionària. La plaga s’estengué ràpidament i passà a Menorca i també e Eivissa a l’entorn de 1975.
El que tenim certa edat recordarem com , a principis dels anys setanta, quan la plaga ja era estesa, es van fumigar amb DDT tots els pinars de l’Illa. Una controvertida decisió que ben prest s’evidencia que fou ben errada. No solament no s’acabà amb la processionària sinó que malbaratà la població ocellaire, inclosos els puputs, depredadors naturals de les erugues. Una destrossa que arribà i fins i tot el puu i les gambes de determinades cales tancades.
Segurament la persona que havia pres la decisió no havia controlat els efectes col·laterals que a questa podia tenir. Mai s’ha sentit parlar de la responsabilitat d’aquell nefasts atemptat a tota la naturalesa de l’Illa.
Cert és que van passant els anys i encara, com demostra la imatge d’avui matí del pi de s’Estació, no s’ha arribat a controlar la plaga. La tècnica d’aplicació parcial institucional de les trampes amb feromones per capturar els mascles o el trons a les borses ajuden, però l’evidència mostra que no són suficients.
De la processionària en destacaria, potser, tres singularitats, la seva perillositat per a la salut humana; determinades pells són molt sensibles al polsim que se’n desprèn provocant urticàries i malestar. La complexitat de les fases de la seva evolució al ser un insecte que passa per cinc estats larvaris abans de passar a la fase de crisàlide o papallona. I la curiositat de les llargues teringues de les cuques, tan per la seva plasticitat i adaptació als impediments de l’entorn, com pel desconcert que s’origina al interrompre la teringa.
Informacions
Agricultura.gencat.cat
Conselleria de Medi Ambient
Viquièdia
