Mots perduts: enconar

L’altre dia ja parlàrem que, segons l’entorn, una de les accepcions d’un determinat mot pot arribar a “tapar” les altres accepcions. Reduint-se d’aquesta manera bona par de la riquesa de la llengua.

Una altra variant és la que es presenta avui. Fa referència als localismes. Fa anys el verb enconar era ben viu a la nostra ruralia. Quan es tranplantaven hostalisses o arbres i la tasca era més llarga que no el dia, les plantes sobrants s’enconaven: es feia un solcs, es tapaven de terra i es regaven les arrels. Podien estar-s’hi així dos o tres dies.
Una variant localista de la cinquena accepció.

El tema s’ha destapat en intentar esbrinar, a proposta de Josep Cortès, la dita “Suar sa llet de s’enconar” (També recollida per Bàrbara Saguera en el seu “Corpus de fraseologia de les Illes Balears”)

El DCVB mostra:

1.ENCONAR v. tr.
|| 1. Posar mel o altra cosa suau en el paladar d’un nou-nat per fer-li prendre el gust de mamar (val.); cast. paladear. 
|| 2. Donar la primera llet a un infant de mamella (Empordà, Garrotxa, Barc., Tarr., Bal.); cast. hacer las entrañas.
|| 3. Fer que un animal jove aprengui de menjar; donar-li les primeres menjades (Barc., Mall.). Enconar pollets, oques, etc.
|| 4. Netejar una bóta amb esperit o arrop i cremar-hi un sofrí, com a preparació abans d’omplir-la de vi (Mall.).
|| 5. Tapar de terra la síquia de vinya després de plantar-hi el sarment (Manacor).
|| 6. Preparar convenientment les pedres d’esmolar perquè vagin fines (Mall.).
|| 7. Ensenyar els primers principis d’una ciència, art, etc.; cast. imbuir. Enconar, 
Loc.
—a)Suar sa llet de s’enconar:suar copiosament, i fig., passar molt de treball i fatiga (Mall.); cast. sudar el quilo. Quan garbetjan deuen suar la llet de l’enconar, Penya Mos. iii, 107.—b) Retreure sa llet de s’enconar: fer retret de coses molt íntimes o de fa molt de temps (Mall.). En brega de donas, se retreu tot quant se sap, fins a sa llet de s’enconar, y a voltes més, Fontanet Conró 8.
Refr.

—«A qui pren i dóna, el dimoni l’encona»: es diu per blasmar aquells qui donen allò que han obtingut de mal just (Mall.).

 

2. ENCONAR v. tr.
Irritar; encendre o augmentar la malícia (d’una ferida, d’una passió, d’una lluita, etc.); cast. enconar. Es tiran colque indirecta que fibla y acaba de enconar la ràbia que se tenen de enfora, Ignor. 10.
Fon.: 
əŋkuná (Barc.); aŋkonáɾ (Val.); əŋkoná (Palma).
Etim.: 
pres del cast. enconar.

 

Aportació de Josep Cortès
Imatge de Google

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada