Mots perduts: lleves

En el nostre entorn en deiem “llévets” com a Menorca. En altres indrets, com la zona de migjorn, en diuen “!llevadors”

Segurament és una adaptació del llenguatge. Quan en comptes de tenir ferros disposaren de fogons s’apliacà el nom a l’eina, -en aquest cas un petit drap reforçat, amb varies capes de tela- que tenia la mateixa utilitat.

Un lleves d’artesania és un regal senzill i útil.

El DCVB mostra:

LLEVES f. pl. LLÉVENS m. o f. pl.
|| 1. Ganxos units per la part superior amb un arc o barreta de ferro, que serveixen per a posar i llevar l’olla del foc, penjant-los o despenjant-los dels clemàstecs; cast. cadeno, garabito. 
|| 2. Cercapou (Ulldecona, Vinaròs); cast. garabato.
Var. form.: 
llévets, llevos, llémens, llémins.
Fon.: 
ʎéβəs (Puigcerdà, Ribes, Ripoll, Olot, Empordà, Pobla de L., Bagà, Collsacabra, Plana de Vic, Cardona, Solsona, Pla de Bages, Vallès); ʎéβes (Conca de Tremp); ʎéβens (Organyà); ʎéβəns (Penedès); ʎévəns (Camp de Tarr.); ʎévəʦ (Mall.)ʎéβos (Solsona); ʎéβus (St. Llorenç de Morunys); ʎémens (Blancafort); ʎémins (Sta. Col. de Q.).
Etim.: 
derivat postverbal de llevar.

 

1. LLEVADOR, -ORAm. i f. i adj.
I. || 1. Que lleva o treu d’un lloc; cast. quitador. Especialment:
|| 3. m. Nom de diferents objectes que serveixen per a llevar alguna cosa. g) Pedaç amb què s’agafa l’ansa d’una olla per no cremar-se en treure-la del foc (Llucmajor).—h) pl. Llévets (Mancor, Men.).

 

Aportació de Bel Alemany


.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada