Batles democràtics (II)

IGNASI UMBERT ROIG
Abril de 1979 – Maig de 1983

Fins allà on sé, Ignasi Umbert va esser el primer llorencí que es va afiliar al Partit Socialista Obrer Espanyol des de la mort de Francisco Franco. Va fer el primer mitin de l’actual democràcia, el 17 de desembre de 1976 i, dos mesos més tard, va obrir un local del PSOE; treballant al ram de l’hostaleria, l’any següent, també en el mes de febrer, va instaurar una delegació local de la UGT.

Quan es convocaren les primeres eleccions municipals, es va oferir per integrar-se en el Grup Independent de Sant Llorenç, amb les sigles del seu partit, però aquest grup va rebutjar la proposta perquè, essent molt heterogeni, hi havia un sector que no se sentia identificat amb els postulats socialistes. Llavors, va decidir presentar-se amb les sigles del PSOE, posant Pere Bauçà «Mauri» en el segon lloc de la candidatura, ja que aquest havia intentat sense èxit figurar entre els primers llocs de l’esmentat Grup Independent.

En aquelles primeres eleccions municipals, celebrades el 3 d’abril de 1979, la UCD, encapçalada per Bartomeu Pont, va aconseguir cinc regidors; el Grup Independent de Sant Llorenç, amb Mateu Girart de cap de llista, dos; el Grup Independent de Son Carrió, dirigit per Mateu Puigròs, altres dos; i el PSOE de n’Ignasi, dos més. Tot i que els sectors més dretans de l’espectre polític d’aleshores –el cap visible dels quals era Miquel Vaquer– no havien aconseguit elaborar una candidatura, la llista de Bartomeu Pont representava l’opció més conservadora, sota la capa d’Adolfo Suárez. Per això, els altres tres grups, més joves i de tendència més progressista, es posaren d’acord i, després d’unes negociacions més tenses del que havien imaginat –sobretot dins el grup del nucli de Sant Llorenç–, acordaren que el batle fos Ignasi Umbert.

Aquell Consistori, potser degut a la inexperiència dels seus membres, va esser molt inestable, fins al punt que a una de les primeres votacions, Pere Bauzà no va fer costat a una proposta del batle i s’alineà amb l’oposició, la qual cosa va comportar que els pactes de govern es rompessin i la relació de forces canviàs radicalment: el PSOE es va atracar a la UCD i els dos grups independents quedaren en minoria. A rel d’això, tots els membres del Grup Independent de Sant Llorenç, exceptuant Mateu Girart, presentaren la dimissió i la legislatura es va haver d’acabar amb només deu membres, en lloc dels onze que pertocaven.

Així i tot es feren algunes coses importants: es creà el Patronat de la futura biblioteca (1979), s’eliminaren tots els noms dels polítics franquistes de places i carrers (1980), es posà el nom de Guillem Galmés a l’escola (1981), s’amplià el camp de futbol, suprimint les peraltes (1982) i s’inaugurà el Parc de la Mar (1982).

A les següents eleccions, el 1983, Ignasi Umbert es va tornar presentar de cap de llista amb el PSOE, seguit de Mateu Puigròs i a les de 1987 es van intercanviar els llocs i ell va anar de segon, darrere l’actual batle. Després, va abandonar la política activa i només va acceptar un altre càrrec públic, el de Jutge de Pau, que va exercir des del 2008 –quan va morir Miquel Rosselló i fins aleshores ell n’havia estat el substitut– fins la seva mort, el 5 de desembre de 2018, a l’edat de 70 anys.

Aquest article s'ha catalogat com a General per Josep Cortès. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada