Mots perduts: barb

Març, pigues i barbs

Si miram el significat que mostra el DCVB resulta inequívoc.
Amb tot i amb això, a nivell local, encara que es mantingui la dita assenyalada, els barbs -aquí pronunciat “barts”- passaren a ser granissons (“gra petit sortit a la pell”), mentre que el concepte barb s’aplicava per definir el que eren floroncs (en castellà “forúnculo“) si eren situats a la cara.

Coses de la llengua i dels localismes…

El DCVB mostra:

2. BARBm.
Cada un dels grans vermellosos o moradencs que surten a la cara, generalment en la pubertat, com una erupció precursora de la barba; cast. barro. Qui leua de la cara panys e pigues velles e novelles e barbs, Flos medic. 163.
Fon.: 
báɾp (or., val., Men.); báɾt (Mall.).
Refr.

—«Març, pigues i barbs»: ho diuen perquè en el mes de març sol haver-hi erupcions cutànies (Mall., Men.).
Etim.: 
del llat. varu, ‘gra’, amb contaminació de barba.

 

FLORONC FLORONCO m.
Tumor inflamatori que es forma en l’espessor de la pell i termina en supuració; cast. divieso, forúnculo. 

Aportació de Jerònia Mesquida
Imatge de Google

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada