Batles democràtics (III)

BARTOMEU BRUNET RIERA
Maig de 1983 – Juny de 1987

L’interès de Bartomeu Brunet per esser batle li venia de tretze anys enrere, quan ja havia intentat que el nomenassin l’any 1970, recolzat per l’antiquari manacorí Jaume Bover, un amic íntim del seu germà Nofre que estava ben relacionat amb els cercles de poder de Madrid –deien que quan Carmen Polo, la dona del dictador, venia a Mallorca, l’anava a veure–, però en aquells anys l’expansió del turisme estava desbordada i va tenir més influència Miquel Vaquer, que comptava amb el suport de Jaume Llinàs i fou l’elegit per substituir Tomàs Rosselló, quan aquest va presentar la dimissió.

El 1977 ingressà a la UCD, el comitè local de la qual va presidir des del 1980 fins que el partit desaparegué, el 1983. Llavors, de la mà de Jeroni Albertí, obrí una delegació d’Unió Mallorquina i es presentà de cap de llista a les eleccions municipals del mateix any, a les quals, tot i que només va aconseguir tres regidors –com Bartomeu Pont amb el CDS–, fou elegit batle per haver estat la llista més votada i comptar amb els vots del PSOE.

Encara que inicialment comptàs amb una majoria més o manco estable, que incloïa els vots d’UM, PP i PSM –el PSOE, que havia votat Brunet per batle, va optar per quedar a l’oposició, juntament amb el CDS–, aquella legislatura també va esser molt moguda, perquè el batle va esser expulsat d’Unió Mallorquina el 1985, a rel de la seva oposició a què la Punta de n’Amer fos declarada «paisatge protegit»; poc temps després, s’afilià al Partit Popular.

La campanya de protecció de Sa Punta, iniciada per Flor de Card i el GOB el juliol de 1984, va suposar que Antoni Sansó abandonàs les presidències de Cultura i Sanitat i passàs a l’oposició, la qual cosa va comportar que l’equip de govern quedàs en minoria; llavors, els partits de l’oposició li presentaren una moció de censura (setembre de 1985), que no prosperà, tot i haver aconseguit la majoria dels vots, perquè aleshores encara no havia estat regulada per llei.

Bartomeu Brunet també va viure una experiència insòlita en el poble, quan un grup de dotze treballadors del Bier Garten es va instal·lar durant una setmana dins l’Ajuntament, davant el despatx del batle i va començar una vaga de fam, per protestar perquè els havien obligat a tancar la sala de festes, quan gairebé tots els hotels feien ball.

Durant el seu quatrienni com a batle, l’Ajuntament va crear el Servei Municipal d’Orientació Educativa i aprovà el Programa de Normalització Lingüística (1983), acceptà la donació d’un solar a sa Coma per construir-hi l’església (1984) i d’una casa al carrer Rector Pasqual per ubicar-hi el local de la Tercera Edat (1985), s’aprovà la urbanització de la Punta de n’Amer amb els vots de PP i CDS (1985), que no es materialitzà perquè el mateix any el Parlament la declarà Area Natural d’Especial Interès, s’aprovà el projecte d’il·luminació de la platja de Cala Millor (1986) i s’inaugurà la unitat sanitària de Son Carrió (1987).

Bartomeu Brunet va morir el 9 de maig de 1995, als 64 anys d’edat.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada