Mots perduts: perllongar

A vegades, persones diverses, suggereixen un mateix mot d’aquells que van perdent l’ús habitual.
En negreta s’assenyalen les accepcions més habituals del nostre entorn.
Podria ser, aquest mot, un altre exemple de la força transformadora del castellà sobre la llengua pròpia.

El DCVB mostra:

PERLLONGARv. tr.
|| 1. Fer més llarg; cast. alargar, prolongar. No entén so que entendria si’l temps hi era perllongat, Llull Cont. 162, 13. Més duren y se perllonguen los plers, Cases A., Poes. x. Emprenien una escursió rural perllongant un parell d’hores o tres la seva autonomia y independència, Galmés Flor 6. Es cruy de sa ribella se perllonga y s’obri de cop en sech, Ignor. 46. Perllongar les bandes del bolitx: decantar una banda de bolitx de l’altra (Llucmajor). Perllongar ses llences: estirar-les quan fan nou el palangre (Manacor). Especialment, Fer més llarga una cosa posant-hi una peça addicionala) Posar una perllonga o biga addicional a mitjan llargada de les bigues d’un embigat on han de fer corbades (Mall., Eiv.).—b) Unir dos pagesos la bístia d’un amb la d’un altre per formar el parell de llaurar o de tirar a carro (Eiv.).
|| 2. ant. Allunyar; cast. alejar. Lançalot… sa’n partí mantinent e lexà-los an la forest… Cant él fo una gran pesa perlongat d’éls, él sa pansà an so que li era avengut, Graal 104. Lavòs podran ser perlongats tro a L milas del reyalme de Londres, ibid. 150. Axí com ell se n’anàs, ella ‘l mirà stant tota ferma, emperò com ell se perlongàs, lo cor li fugí e caygué mig viva en terra, Curial, i, 15.
|| 3. Diferir, retardar, deixar per a més tard; cast. diferir, aplazar. Fort desplaya al dit infant com tant se laguiaba l’homenatge que’ns devia fer lo dit rey, lo qual se era molt perlongat, Pere IV, Cròn. 97. Volien fer ses matanses es dia dels Morts, y perque queya en divenres, les hagueren de perllongar, Galmés Flor 101. Millores a fer que no es podien perllongar, Pons Llar 12. a) Deixar per a més envant l’execució d’un càstig; deixar sense castigar (Artà). «No el perllong gaire, no, an es nin; jo li peg molt».
|| 4. Anar navegant al llarg de la costa, segons Labèrnia i altres diccionaris; segurament és copiat del cast. perlongar, que té aquest significat.
Fon.: 
pəɾʎuŋgá (or., men.); pəʎʎoŋgá, pəʎʎoɲɟá (mall.); peɾʎoŋgá (Tortosa).
Etim.: 
del llatí prolŏngāre, mat. sign. || 1, amb modificació del prefix.

Aportació de Bel Alemany i Antoni Font
Imatge de Google

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada