Avui a la presentació a l’Espai 36 de l’excel·lent curtmetratge “Confinades” (Premi Art Jove 2020) de l’associació feminista llorecina “Figues de Cosines”, a l’hora de fer el col·loqui posterior a la projecció, m’ha semblat reviure una sensació de “deja vu” que es va repetint cada any quan es reivindiquen els drets de les dones. Aquesta sensació ve arrel de la poca visibilitat que tenen les dones al nomenclàtor dels carrers, edificis i monuments, no tan sòls del municipi llorencí, sinó de tota l’illa de Mallorca i de la vital importància que això té per a la societat en general.
De fet, el municipi de Sant Llorenç és dels pocs que té el nom d’un edifici, en concret el del poliesportiu Margalida Fullana Riera, amb nom femení. Per fer visible la reflexió que us faig tan sòls heu de pensar qui es la gent que no coneix a Sant Llorenç a la campiona del món de BTT Marga Fullana i en canvi us faríeu creus de la gent que a Manacor (i no en parlem més enllà del municipi manacorí) no coneix a la gimnasta Elena Gómez Servera, també campiona del món en aquest cas de gimnàstica artística. Com podeu comprovar amb aquests i altres casos, el fet d’anomenar un lloc amb el nom d’una persona, li dona una rellevància immensa.
Potser és cert que el fet de canviar el nom de carrers o avingudes duu una certa burocràcia i per desgràcia sempre hi ha reticències, però allò que si que es podria fer per començar a posar fil a l’agulla a partir de demà mateix i no duria cap mena de paperassa seria, per posar un exemple, posar noms de persones a les sales dels ajuntaments, aules d’escoles i instituts (no és el mateix per a un infant aula “4t A” que “Aula Catalina Mascaró Soler”) i sales de pavellons esportius, biblioteques i edificis d’entitat municipal en general. En principi, des del meu punt de vista, aquests noms haurien de ser de forma majoritària de dona, fins que s’arribés a una certa igualtat pel que fa a la visibilitat femenina i masculina a la resta dels llocs públics esmentats abans.
Tan sòls és una idea per començar a fer una mica de justícia pel que fa a la rellevància visual de la dona al nostre entorn diari, potser n’hi ha de millors i més completes, si en sabeu posau-hi fil a l’agulla i no esperem a passar un altre any farcit de paraules que al final s’acaba emportant el vent.