Entrevista a Pep Jaume Umbert, proper batle Sant Llorenç, si es compleix el pacte

A les passades eleccions municipals, es va presentar per primera vegada com a candidat a la batlia del PSIB-PSOE de Sant Llorenç, Pep Jaume Umbert. Després de 20 anys de què el seu partit donés suport al candidat de GISCa, Mateu Puigrós, aquests consideraven que havia arribat l’hora de que el PSOE compartís batlia, i a més amb elks resultats del PSIB-PSOE llorencí, que fou l’únic partit de Sant Llorenç que puja amb força per a poder disputar, o almenys exigir, un temps de presidència del Consistori llorencí, aconseguint quatre regidors, amb la veterana Maria Galmés, i entrant per primera vegada Sergi Miquel Andreu i Catalina Rosselló.
Així les coses, si és compleix el pacte signat a les passades eleccions, a partir del mes de novembre, el batle Mateu Puigrós, cedirà la batlia a Pep Jaume Umbert, actual 2on tinent de batle i regidor de Urbanisme i Obres, Memòria Històrica, i Recursos Humans. En Pep ha destacat pel seu interès per a recuperar la memòria històrica i retre homenatge als represaliats de la Guerra Civil Espanyola.

– Pep, en confiança, hem sentit rumors que encara no està clar, que el pròxim mes de novembre el batle Mateu Puigrós, respecti el pacte i et cedesqui la batlia els 18 darrers mesos de legislatura. Què ens pot dir al respecte?
Saps, i sobretot si me demanes que et parli en confiança, que m’ho hauràs de dir tu. No te sabria respondre exactament a aquesta pregunta. Hauràs de demanar-ho a la font que t’ha fet arribar el rumor. Jo procur no fer massa cas als rumors. Jo el que et puc dir és que tenim un equip de govern fort i lleial i que fa feina per superar una altra crisi important en la vida del nostre municipi.

– A l’actual legislatura, tens al seu càrrec les regidoria d’Urbanisme i obres, Recursos humans, i Memòria històrica. Parlem primer d’urbanisme. Quins són els projectes més destacats que has duit a terme i quins queden pendents?
Des d’Urbanisme, el repte més important ha estat i serà la modificació de les normes subsidiàries per adaptar les edificabilitats a les zones afectades per la torrentada. La modificació nº30 ja ha estat aprovada inicialment i una vegada estudiades totes les al·legacions es farà una segona aprovació inicial. Tots els tràmits administratius són lents, i per això hem separat un punt d’aquesta modificació, en la nº31 que parla d’altures edificables, per si aquesta, que es més senzilla, es pot accelerar la tramitació. El que ve a dir és que es seguirà considerant planta baixa les situades en altures superiors a 60cm si així ho ha dictat recursos hídrics, pel que fa a que fins a altures de fins a 150cm les edificacions no perdrien cap planta. Les negociacions amb Carreteres per tal d’adequar el pont de la Variant també n’és un punt fort, encara que, la veritat, tot vagi molt poc a poc, com de les propostes de recursos hídrics que presentaran al govern d’Espanya per donar el màxim de seguretat possible al tema del torrent.

– Pel que fa a recursos humans quina ha estat la teva tasca?

Aquesta és una cartera transversal, coordina totes les altres àrees en les negociacions i creació de places, i és una cartera on hi hem treballat colze a colze amb el Batle.

– El febrer de 2020, a una entrevista publicada a «Manacor Comarcal», em vas dir que una de les teves prioritats dins l’actual legislatura seria lluitar per aconseguir un IES (Institut) al poble. Ha posat en marxa aquest projecte?

És un dels punts pactats entre tots com a equip de govern, hem tengut converses amb Educació per si seria possible al manco un centre integrat, es va començar l’experiència a Ciutat amb, crec, dos centres on els alumnes cursen estudis fins als 14 anys. La setmana passada ens entrevistarem amb el director general de Formació Professional, amb la possibilitat de cedir-los a Cala Millor un solar qualificat d’educatiu per a la creació d’un centre integrat de FP, amb cicles relacionats amb l’hostaleria: idiomes, manteniment d’edificis hotelers…

– El desembre de 2018, es va instal·lar a Sant Llorenç la primera pedra del Projecte Stolpersteine de la memòria històrica, en record de Bernat Estelrich, que va ser batle de Sant Llorenç i afusellat a Manacor. Però em vas dir que a l’actual legislatura t’agradaria poder retre homenatge a altres víctimes de Son Carrió i Sant Llorenç que foren condemnades a mort i afusellades per les seves idees entre el 1936 i 1937. Parlem un poc d’aquestes víctimes i les noves «pedres de la memòria» que heu posat…

Al nostre municipi, 13 persones foren represaliades, a part de les víctimes llorencines en els vint dies de guerra de la nostra comarca i altres caiguts en episodis a la península. Aquestes 13 persones varen ser robades, segrestades de les seves famílies i avui en dia, més de 80 anys després, encara no se sap on són. El projecte Stolpersteine neix de la iniciativa de l’artista alemany Gunter Denmig i és un projecte internacional que ja compte a més de 75.000 «pedres de la memòria» repartides per Europa. La passada setmana em vàrem col.locar tres a Sant Llorenç, dedicades a Llorenç Llull Duran, Galina. Guillem Pasqual Llodrà, Tomasset, i Miquel Riera Parera, Cucaiada, i a Son Carrió dues més dedicades a un matrimoni de Son Carrió, Magdalena Bassa Galmés, Coniera i Móra, i al seu home Jaume Carrió Bauzà, Fontpella. Ara n’haurem posades 6 en total, i en faltaran 7 més. La meva opinió és que feim 40 anys tard. Dijous de la setmana passada les dues que posàrem a Son Carrió eren dedicades a un matrimoni que va deixar una nina d’un any òrfena que ja no hi és; feim tard. També en contraposició vull destacar la de Guillem Pascual, per la emoció viscuda per la seva filla, que té 90 anys que era present a l’acta i recorda quan varen detenir el seu pare i com el visità durant mig any a la presó de Manacor.

– Referent el tema de les exhumacions de Son Coletes de Manacor, quina opinió general tens sobre aquest tema?
Reenganxaré amb la pregunta anterior. Com et tard deia, és tard. Quants fills, germans, esposes o marits falten, que no han sabut mai més dels seus? Alguns diran que és obrir ferides, que és el passat, idò res més lluny de la realitat, es tracta d’un acte de justícia i sobretot de descans, trobar les restes del teu pare, germà… que et van robar, i donar-li un enterrament digne.

– A l’actual legislatura, per primera vegada a Sant Llorenç el PSOE aconseguireu entrar 4 regidors. Satisfet del treball dels teus companys?

Molt, el treball, la il·lusió i la participació és màxima, i diria que han tengut una estrena difícil per les àrees que ocupen, però és que ha estat difícil per a tots… Per això mateix parlava abans que es necessari un equip de govern unit i fort per superar aquest repte, i altres.

– En què ha canviat el teu tarannà i opinió sobre la política, de l’abans, de no estar dins política, al després d’adrentrar-te polític?

Des de fora tot sempre es veu molt més fàcil. «Saps si jo entrava!»-sentia dir pel bar, i deia jo mateix, però no ho és fàcil. Hi ha lleis i regles, moltes, tot s’ha de respectar, faltaria més, i en política el més important és debatre i negociar… però crec, -i no ho hauria de dir jo, -que segueixo sent el mateix Pep «Gall» de sempre. No m’agrada imposar: millor aconsellar, i sobretot parlar.

– Què creus que pot fer un polític com tu, o què hauria de fer, per així donar-vos una major credibilitat cap a la ciutadania?

El ciutadà no vol que l’enganin, que li facin promeses impossibles. Si te demanen, no diguis «sí, sí, sí, …si llavors és no, no, no…». Per aconseguir la credibilitat, la honradesa, i la transparència, el que t’he dit és bàsic, no té més secrets.

– Quins canvis faràs a partir de novembre, gràcies a ser batle, enlloc de ser «un Regidor més»? O no canviaràs res, excepte que seràs el batle…

Tenim un programa de govern signat amb tots els partits que governam, i aquest és l’objectiu a complir. A en Mateu li vull reconèixer que és i ha estat un bon batle, els resultats ho demostren. Què canviarà?., supòs la manera de fer-ho, que no té perquè ser millor ni pitjor, serà diferent. A nivell personal faig feina des de fa 26 anys a la mateixa empresa, he viscut diferents propietaris,uns socis han vingut i altres han marxat, he tingut, diferents encarregats i gerents, però sempre hem venut el mateix producte, de diferent manera, sí, però seguim allà mateix fent el mateix. Qualsevol persona que vulgui liderar un projecte, en el sector públic o privat, ha de tenir clar l’objectiu i respectar les receptes, llavors ja li donaràs el teu caràcter.

– Creus que el Govern de l’Estat dóna la suficient ajuda a la ciutadania de les Illes Balears?

Crec que vivim a una regió privilegiada, on aportam moltíssim i que les balances fiscals ens perjudiquen, però també és ver que en ocasions, com la crisi que ara vivim, hi deu haver més persones ajudades amb ERTES a les Balears que a Castella, no? Que no ho sé…

– Seguint amb el mateix fil…creus justificada l’opinió de molta gent, i així és realmeant, de que les Illes Balears ajuden més a l’Estat en general, i en contrapartida, ens donen molt poc?

No te puc dir que no, però és un debat difícil, no ens fixem només amb el que aportam o rebem. Posaré un exemple: ens canviaríem a viure a una regió de les que reben més del que aporten?

– Què en penses de l’estat actual ocasionat per la Covid-19. Creu que veurem turisme a la zona costanera aquest estiu?

Les vacunacions van al ritme que poden amb la producció i arribada de les dosis, i hem de pensar que s’ha de vacunar un planeta sencer… 7 mil milions de persones. Però just ahir llegia una bona notícia: el passaport de vacunació. És necessari per a l’inici de l’activitat econòmica turística, motor de propulsió aquestes illes, però sempre amb seguretat sanitària.

– Pel que respecte a la política nacional, veus «bon rollo» entre el PSOE i Unidas Podemos? O ha hi perill que no acabin gaire bé?

Veig «estires i afluixes» com les de qualsevol equip de govern. En aquesta entrevista he dit vàries vegades que tenim un equip unit i fort, potser un dels nostres secrets, del nostre equip de govern, és la lleialtat i sobretot el discutir «a porta tancada». Si arribam a l’enteniment, que sempre hi hem arribat, no falta desacreditar els socis de govern. Un ha de saber triar, i no pots fer oposició a un Govern del que hi formes part; és la meva opinió.

Moltes gràcies pel teu temps Pep, sort i molts d’èxits com a batle. Si vol afegir res més té la darrera paraula…

Només donar-te les gràcies a tu «Magdalena», per aquesta entrevista. Molta salut.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada