Batles democràtics (IV)

BARTOMEU PONT ESTELRICH
Juny de 1987 – Maig de 1991

La participació de Bartomeu Pont en la política local li venia del febrer de 1961, quan a les «eleccions» municipals fou elegit regidor pel terç d’Entitats. Fent un incís, en aquells anys figurava que feien eleccions municipals, encara que els regidors fossin elegits a dit pel batle: dividien la corporació en tres terços, el Familiar, el Sindical i el d’Entitats i en aquest darrer hi solien col·locar empresaris. Aleshores el batle era Tomàs Rosselló, que li encarregà l’organització de les festes de Sant Llorenç, una època en què Antonio Machín i José Guardiola protagonitzaren unes de les verbenes més populars de Mallorca.

El 1974, Josep Melià es presentà a les eleccions a Procuradors en Corts, recolzat pels sectors més progressistes del règim –Miquel Herrero de Miñón, Pío Cabanillas…– i s’enfrontà a Julio Barrado, que estava proposat per la part més immobilista del règim. El batle d’aleshores, Miquel Vaquer, es va posicionar obertament a favor de Barrado, mentres que Bartomeu Pont va fer costat a Josep Melià, a qui estava agraït per unes gestions particulars que l’advocat havia fet en relació al seu negoci. Guanyà Melià i des d’aleshores, els dos polítics llorencins es convertiren en adversaris polítics irreconciliables i Pont va estar sempre incondicionalment al costat de Josep Melià. Així, el va acompanyar a tots els partits en què el polític nacionalista va militar: Partit Nacionalista Mallorquí (1976), Unió Autonomista, una coalició electoral (1977), Unió del Centre Democràtic (1977), Centre Democràtic i Social (1982) –amb qui aconseguí la batlia– i Convergència Balear (1991).

Després d’haver-ho intentat infructuosament dues vegades, a les eleccions de 1997 va aconseguir finalment esser elegit batle, recolzat pels dos partits més progressistes del poble, PSM i PSOE, amb els quals va sumar set regidors i va deixar Aliança Popular, Unió Mallorquina i el Partit Demòcrata Popular a l’oposició, amb quatre regidors entre tots.

Com a les dues legislatures anteriors, en aquesta també hi va haver fortes crisis. D’una banda, els dos membres del PSM abandonaren l’equip de govern l’any 1990, perquè aquest no va donar explicacions sobre unes greus acusacions de corrupció que s’havien publicat, de les quals no volia resultar-ne esquitxat. De l’altra, la descomposició del CDS a nivell de tot l’Estat també va arribar a Sant Llorenç, fins al punt que els dos regidors del seu partit proposaren al batle que presentàs la dimissió i, com que no hi va venir a bé, l’equip de govern hagué d’acabar la legislatura en minoria.

En el seus anys de batle es construí la depuradora de sa Coma (1987); es va comprar l’edifici de ca ses Monges, s’aprovà el reglament de Normalització Lingüística –aplicació integral del Programa que s’havia aprovat cinc anys abans–, s’inaugurà la Unitat Sanitària i es compraren els solars a sa Coma per fer-hi una escola (1988), que s’inauguria dos anys més tard; i obriren les portes a Son Carrió el poliesportiu, el local de la Tercera edat (1989), la biblioteca i l’escola Petita (1990).

Bartomeu Pont va morir el 30 de novembre de 2004, a l’edat de 79 anys.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada