Mots perduts: andana

Es ben viu en l’entorn pagès, sense anar més lluny ahir mateix va sorgir en una conversa normal (“Ara deixaré l’andana i ja la faré en tornar…”).
Però amb la desaparició dels pagesos també desapareixen els mots que aquests utilitzen.
És un altre d’aquells mots polisèmics que segons l’entorn tenen un significat o un altre de ben diferent.
Es destaca en negreta el més habitual del nostre entorn.

El DCVB mostra:

ANDANAf.
I. Sèrie de coses en sentit horitzontal; cast. hilera. «La casa té tres andanes de finestres» = tres pisos (Maestrat). Especialment:
|| 1. nàut. Sèrie de vaixells col·locats un al costat de l’altre; cast. andana.
|| 2. Filera de nanses, morenells o altres enginys fondejats a la mar per pescar (Bal.); cast. andana.
|| 3. nàut. Filera de taules o d’altres peces anàlogues de construcció. a) Andana de baus: sèrie de baus destinats a una mateixa coberta i col·locats horitzontalment un al costat de l’altre.—b) Andana d’entrecintes: sèrie de planxes situada per davall el cantell inferior de la cinta de la coberta alta i per davall el cantell superior de la cinta de la coberta principal, des de la proa a la popa.—c) Andana de serreta: conjunt de dues serretes col·locades una ben junta a l’altra des de proa a popa; cada barca té tres o més andanes de serreta, segons la seva grossària, i serveixen per donar a la barca prou reforç per resistir els moviments que la mar li fa fer (Mall.).—d) Andana d’es pantoc: filera horitzontal de planxes de ferro que va de proa a popa tot al llarg del pantoc (Mall.).—e) Andana de taules primes: sèrie de taules horitzontals que van de proa a popa, col·locades i clavades en els escalamots, entre l’ambó i la soleta d’obra morta (Mall.).—f) Andana pelaia: andana de planxes de ferro o d’acer, situada entre l’andana més baixa del fondo i la carena, i s’estén de la roda al codastre (Mall.).—g) Andana perduda: sèrie de taules o planxes que no s’estén d’un extrem a l’altre de la nau, sinó que s’intercala o es perd entre les andanes contínues (Mall.).
|| 4. a) Conjunt de tres o quatre canyissos o teles metàl·liques de 0’65 per 1’20 m., sobreposats horitzontalment, units amb barres verticals i separats per una distància de tres o més pams un canyís de l’altre; serveixen per a criar-hi cucs de seda, i després per estendre i assecar el capoll obtingut (Barc., Tortosa, Val., Pego, Sanet); cast. andana, zarzo.b) Conjunt de canyissos on els fideuers estenen els fideus (St. Feliu de C., Valls, Vendrell).
|| 5. Algorfa, el pis més alt de la barraca valenciana, que serveix per a guardar-hi les collites i criar-hi cucs de seda (Val., Xàtiva, Pego). El jornaler, en l’andana, | els canyiços desemboja, Badenes Cants Rib. 106.
|| 6. Prat on estenen les peces de roba que s’han d’assecar, posades damunt l’herba (Pons Ind. text.).
|| 7. Tros de terra que queda sense llaurar, en arribar a la partió, perquè el parell hi gira, i que després llauren anant-hi de través (Cast., Mall.).
|| 8. Llenca de terreny que forma esglaó i vorejant un carrer, un edifici, un moll o una estació de ferrocarril i que és destinada a transitar-hi els peatons, a facilitar llur pujada o baixada dels cotxes o la càrrega i descàrrega d’equipatges, etc.; cast. andén, acera. La tristor d’aguaitar a la finestreta del tren i veure apropar-se l’andana sense parents, Casp Proses 114.
II. || 1. ant. Anada per torn a qualque banda. Que bé’s pagava | de cada andana | cert Na Fartana | sa banyadora, Spill 2695.
|| 2. Anunci d’una defunció fet pel saig anant per tota la població amb so de campaneta (Benissa, Pego). És un costum que s’és perdut a moltes viles valencianes. En estar en mig de la plasa tots se pararen y tocant los verguers y andadors les campanetes se publicà la andana…, llegint lo dit Antoni Mulet escrivà dita andana y publican-la Alonso Sanchis, verguer y andador ab alta e inteligible veu, doc. Dénia, a 1625 (Archivo, i, 149).
|| 3. Malifeta, acció dolenta, sia voluntària, sia involuntària (Ferreries, Migjorn-Gran). Adam i Eva van fer una andana, faltaren als pactes, Camps Folkl. ii, 7.
|| 4. Fer andanes anar-se’n d’andanes: no fer res de profit, passar el temps sense treballar (Mall.).
|| 5. Dolent, mala persona (Alacant).
III. Onada, cop de mar (Tossa, Blanes). «Fuig, que ve una andana i te mullarà» (Tossa). Ses andanes venien com montanyes, M. Vilà (Catalana, i, 236).
Loc.

Girar s’andana: girar l’esquena, negar atenció a qualcú. «En lloc d’escoltar es meu consell, me girà s’andana» (Mallorca).
Fon.: 
əndánə (Barc., Valls, Mall.); andána (Tortosa, Maestrat, Cast., Val.); andánɛ (Sueca); əndánɛ (Maó).
Var. form., 
sinòn. del || 7: antana, antara, antera.
Etim.: 
probablement de l’it. andana, que, segons Corominas DECast, i, 205-206, deu venir d’un mot llatí *andagĭne, var. de indagĭne, ‘cordó de fossats o fortificacions’, ‘cordó de xarxes, de trampes o d’homes amb què s’impedeix a la caça que fugi’.

Aportació de Tomàs Martínez
Imatge: Sembrat sense andanes.

Un comentari a “Mots perduts: andana

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada