Entrevista a la mestra jubilada Catalina Miquel Gayà, que el passat dia 20 de març va complir 90 anys

Catalina Miquel Gayà, filla del manacorí de Joan Miquel Miquel ( Joan Mola) i de la santjoanera Catalina Gayá Bauzá , va néixer a Manacor el dia 20 de març de 1931. A la primera escola que va anar Catalina va ser a la de les monges de la Sagrada Família, i pocs anys després va continuar els seus estudis a La Puresa de Manacor, sent una de les poques alumnes de la seva promoció que va cursà el batxillerat. Als 17 anys va anar a viure a Palma per cursar els estudis de Magisteri. El 19 de juliol de 1960,es va casar a Manacor amb Miquel Cladera, i van tenir dos fills, Margalida, i Antoni, els quals amb el pas dels anys els féren padrins de quatre néts, Miquel, Catalina, Eugeni i Maria.
El dissabte dia 20 de març, Catalina va complir els 90 anys, i amb ella hem volgut compartir els records de la seva vida, saber com era el Manacor de la seva infància, i de manera especial la seva etapa com a mestra, que tot i que han passat 30 anys des de la seva jubilació, recorda perfectament.
Des d’aquestes pàgines, vull agrair a la seva filla Margalida Cladera, la recerca fotogràfica i la seva ajuda per poder dur a terme l’entrevista.

Moltes gràcies senyora Catalina, per compartir els seus records i la seva vida laboral com a mestra d’escola. Per començar, ens podria contar com va ser la seva infància?

Va ser una infància molt feliç, però sempre a les ordres de mon pare i ma mare. A jo i a la meva germana Antònia, no mos va faltar res mai…però no teníem llibertat, no anàvem mai enlloc totes soles. Jugàvem pel carrer i també dins el passadís de la fàbrica de rajoles del meu padrí, al carrer des Barracar.

Vostè era molt petita quan va començar la guerra. Què recorda d’aquells anys?
Tenia uns 5 ò 6 anys. Me´n recordo que, quan venia un avió i sentíem ses sirenes, mos amagàvem en el soterrani d’un veïnat. Llavors va sortir una ordre, un bàndol, dient que tots els que poguéssim anar a fora vila que partíssim i havien de deixar ses cases de Manacor obertes . Mon pare va quedar a ca nostra a Manacor; va dir: «jo no deix ca nostra», així que partírem ma mare, la meva germana, la padrina, la tia Catalina i dos cosins petits com jo. Record que ma mare i la padrina ploraven molt. Vàrem anar una temporada a fora vila a ca un parents nostres. Dormíem tots junts dins una sala gran ,damunt unes teles. Quan sentíem els avions guaitàvem per la finestreta i la gent sabia si eren dels nostres o no i quan deien «és des nostres», idò… sortíem ben tranquils.

Com van influir els seus pares en la seva educació? Va tenir sempre la seva ajuda?

I tant que sí…principalment de mon pare.

A quina edat va començar anar a escola i qui va ser la seva primera mestra?

De petita, crec que als 4 ò 5 anys. Vaig començar anar a La Sagrada Família. Era una escola que hi havia abaix de tot del carrer d’es Pou fondo, aquí a Manacor, però no recordo el nom de la meva primera mestra. En aquells temps anàvem a escola el matins i capvespres. Quan vaig ser un poc més grandeta, vaig passar a La Puresa.

A la Puresa li van inculcar l’amor pels estudis?

L’amor pels estudis no, ningú. Jo era molt rialla , com a massa, quan arrancava a riure no me podia aturar (ja ja jaaa!!). Hi havia una monja de La Puresa que, estant cap baix, quan sentia riure ja deia «Miqueeel!» (sense mirar qui era , ja rebia jo), i jo alçava el cap mirant amb cara de sorpresa i responia «si no he estat jo!».

Però va ser una de les poques alumnes que va continuar el batxiller, i va estudiar la carrera de mestra…

Sí, però va ser una monja, la «madre Català» , que va cridar a mon pare i li va dir que era una pena que no estudiàs , i mon pare hi va estar d’acord, i així va ser com varen decidir que jo seguís estudiant, que jo no en feia comptes; inclús record que me va fer ràbia que aquella monja xerràs amb mon pare. Llavors anys després, li vaig agrair molt.

Qui eren les seves companyes de batxillerat?

Jo vaig fer batxiller dels 13 als 17 anys, i en aquell temps ens anàvem a examinar-nos a un Institut de Palma ( per la prova d’ingrés ). Al mateix temps que jo, les alumnes que estudiaren el batxillerat a la Puresa van ser Francisca Sureda, Antònia García, Margalida Llull, Coloma Bosch, Francisca Bonet, Juana Pont , i Magdalena Sastre. Però només varen seguir estudiant 4 d’elles : a més de jo mateixa, Francisca Sureda, Antònia García, Margalida Llull, i Coloma Bosch. I totes vàrem estudiar Magisteri. Va ser l’any 1948.

On va estudiar la carrera de Magisteri?

Als 17 anys vaig anar estudiar Magisteri a Palma, a la «Escuela de Magisterio de Baleares» (popularment «sa Normal»). Els dematins «Normal femenino». i els capvespres «Normal masculino». En aquell temps no anàvem junts les dones i els homes. I aquests tres anys vaig viure a Palma a casa d’uns tiets meus.

A quin any va acabar els seus estudis i va obtenir la seva primera destinació com a mestra?
Vaig acabar magisteri l’any 1951. La meva primera destinació va ser a s’escola rural de Son Negre, on vaig substituir una mestra durant 6 mesos. Hi anava amb bicicleta des de Manacor. Per cert, que vaig aprendre anar amb bicicleta per poder anar a l’escola, i la bicicleta era de sa mestra que vaig substituir. La bicicleta em feia una porada que no vegis!.

Quan es va decidir anar a fer oposicions a Barcelona?
Crec que devia ser l’any 1955. Vaig anar a Barcelona a fer les oposicions de Pàrvuls (actual Educació Infantil). A Mallorca no et podies treure el títol oficial, i vaig fer oposicions a Tirasset, (una escola rural mixta a prop de Llubí) i feia escola dins la casa de la mestra.

Com eren en aquells anys la relació entre els companys i direcció de l’escola. Teniu llibertat les mestres, o vos imposaven unes normes concretes…?
Teníem molt bona relació …i no, no me varen imposar res mai.

Quants d’anys vàreu exercir la vostra professió de mestra, i quines varen ser les destinacions?

Vaig exercir la meva professió 40 anys, des de 1951 fins a 1991. La primera destinació, com he dit va ser a Tirasset, on hi vaig estar d’interina. Oposicions a Barcelona i definitiva a Peramea (Pirineus catalans). Després d’uns anys vaig tornar a Mallorca i vaig anar destinada a una escola mixta de Cala Bona, on també fèiem escola dins sa casa de la mestra. Després a Maria de la Salut , 2 anys; vivia a ca una mestra, que tenia una casa llogada i totes les mestres joves anàvem allà. I després em vaig casar i el primer any de casada vaig viure allà. A Sant Llorenç hi vaig estar 14 anys de mestra de pàrvuls, després a Ses Moreres (Manacor), i el darrer destí a Sa Graduada de Manacor, on a més de mestra hi vaig estar de directora. Anys després, la meva filla Margalida, que com saps també és mestra, va estar destinada a Sa Graduada i va ser la directora durant vuit anys.

Tenien el mateix sou els homes que les dones?
Això no t’ho sé dir, però me pareix que sí. Per curiositat…vols saber el meu primer sou?

Clar, que sí. Encare recorda quin va ser el seu primer sou idò…

Sí, i tant, tenc a ca nostra sa meva primera nòmina. El meu primer sou anual va ser de 9.360 pessetes, era el 25 d’octubre de 1952, quan estava d’interina a Tirasset.

Dels pobles on va estar destinada, quins records té?

De tots tenc molt bons record, la gent me tractava molt bé, respectaven molt el mestre, i mos duien presents. Allà on ho vaig passar més malament va ser a Peramea, els tres primers mesos, ja que me vaig enyorar molt. Però després molt bé; hi vaig estar 2 anys. Per triar plaça al concurs general, mon pare i jo vàrem agafar el mapa i triàrem de tots els pobles de la costa catalana, el que estava més a prop de Mallorca.

Què és el més important que va intentar inculcar als seu alumes?

Ser bones persones, no dir mentides, respectar-se uns als altres i, sobretot, a passar gust d’anar a escola. Sempre he dit que si un nin passa gust d’anar a escola…tot va bé.

I quina va ser la part més gratificant, i la més difícil, a l’hora d’impartir classes?
La part més gratificant, estar amb infants; vaig disfrutar molt .Sempre me va agradar ,des de petita, jugar amb els nins dels nostre carrer. I en general sempre me vaig dur molt bé amb les famílies. La veritat és que sempre he passat molt de gust de fer escola. Tenc molts bons records per tot on he estat. I el més difícil… partir de ca nostra als Pirineus catalans i deixar la meva família.

Li hagués agradat, quan exercia, poder tenir les noves tecnologies d’avui en dia, no?

Sí, sí,i molt, hauria estat una bona ajuda

Quin va ser el seu darrer destí com a mestra i quin any es va jubilar?
El meu darrer destí va ser Sa Graduada (Manacor) Com deia, allà hi vaig estar de directora els darrers anys. Me vaig jubilar als 60 anys , l’any 1991. Me varen fer una gran festa i vaig plorar tot el dia; tenia pena de deixar l’escola. Però llavors la vaig enyorar menys del que em pensava (ja ja jaaa!!).

Per acabar, m’agradaria saber un poc més de la seva vida. Com va conèixer el seu home?
Vaig conèixer en Miquel a Tirasset, l’escola rural de devora Llubí. Ell vivia molt a prop de s’escola. Mos vàrem casar dia 19 de juliol de 1960 a Manacor , a la capella del Sant Crist ,a l’església dels Dolors, i vàrem tenir dos fills, na Margalida, l’any 1961; i Antoni, l’any 1963.

Com era el seu home? La va ajudar a que vostè pogués treballar?

Sííí!!, va ser un àngel! Sempre me va donar suport per anar a fer feina… i és que havíem de mester doblerets (ja,ja, jaaa!!).A més, a ell li agradava molt venir per l’escola , se duia molt bé amb els nins i també arreglava qualque desperfecte. I és que en aquell temps l’escola era com a de la família, sobretot a Sant Llorenç . Pensa que vivíem a les cases del mestre i era com viure a s’escola. El corral de ca nostra pegava dins el pati de l’escola, i amb un bot ja hi érem dedins.

Com s’ho va fer per ser compatible el treball amb la família? Va tenir ajuda?
No gaire ajuda, només tenia l’ajuda dels veïnats. L’avantatge era que m´em duia els meus fills petits a l’escola amb jo, dins el cotxet ( a la classe de pàrvuls), i allà varen rebre les primeres mossegades i rapinyades (ja ja jaaa!).

Per acabar, satisfeta de que la seva filla i una néta es dediquin a la docència?
Ben satisfeta de que la meva filla Margalida, i la meva néta Catalina, hagin seguit les meves passes. Jo vaig passar tant de gust exercint de mestra, que volia el mateix per totes dues. A més de na Catalina, també estic molt satisfeta del meus néts, Miquel, Eugeni, Maria, i per suposat del fill Antoni i de tota la família.

Moltes gràcies mestra Catalina per compartir els seus records, i moltes felicitats pel seu 90 aniversari.

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada