Mots perduts: anyell

Ara, just a tocar de la Setmana Santa, una referència a un mot que, referències religioses a banda, també hauríem de posar a la llista dels perduts.
En el nostre cas el concepte “me” -i en altres “xot”- i “ovella” aglutina tota la varietat de mots que matisen el concepte “cap de bestiar de llana” (anyell,primal. taís, moltó…)

La reducció del vocabulari usual no lleva, però l’ús de l’animal en aquestes assenyalades dates. Algunes són encara les cases que mantenen viva la tradició de fer, en família, panades i robiols

El DCVB mostra:

ANYELL, -ELLA m. i f.
|| 1. Cap de bestiar de llana que encara no té un any; cast. cordero. De anyells e de cabrits sia donada delma, Jaume I, Sent. Corria detràs un lop qui s’en portaua un anyell, Llull Felix, pt. i, cap. 1. Anyel rostit, tot engolit, Spill 13923. Un anyell negre plapat de blanch, inv. any 1417 (arx. de Montblanc). Sis anyelles e quatre anyells mascles, doc. a. 1426 (Vall de Ribes). Com blanchs anyells venintli les plantes a besar, Altàntida vi. Cascun duia per ell sa millô anyeila, Colom Juven. 182. a) Anyell de retorn: anyell que neix en una segona cria dins el mateix any (Eiv.).
|| 2. met. Persona molt innocent. Aquell que ès un bon anyell | trobarà prest un perdut | que ab la capa de virtut | voldrà llevarli la pell, Penya Poes. 272. a) Esser un anyell de pa: esser molt innocent (Labèrnia-S. Dicc.).
Cult. pop.
—I. Un anyell n’hi ha al corral: joc de nenes (Vic). Per jugar-hi es posen en rotlo quedant-ne una defora, que es diu la senyora Marieta. Les del rotlo canten: «Un anyell n’hi ha al corral, | la pastora, la pastora; | un anyell n’hi ha al corral, | la pastora general». Allavores diuen a la de fora: «Entri vostè, senyora Marieta; | entri vostè, senyora del cafè». Ella entra dins el rotlo i es posa a ballar, i les altres diuen: «Mireu com salta, mireu com balla; la tortuga ja ha saltat, ja ha ballat, ja se’n torna al seu costat». La senyora Marieta es posa en rotlo amb les altres, i aquestes canten: «Feu-li tortuga, | que tot se li belluga; | feu-li costat, | que tot se li veurà. | Aquest grill, malo grill, | trepitgeu-lo, trepitgeu-lo: | aquest grill, malo grill, | trepitgeu-lo com un grill. | Serà ací, serà allà, | triarà la més bonica; | serà ací, serà allà, | triarà la que voldrà». La senyora Marieta en tria una altra, i aquesta fa de Marieta i tornen començar.II. Refranys:—a) «Anyell primerenc treu bona banya» (Mall., Men.).—b) «De mal just ve l’anyell que el dimoni se’n porta la pell» (Barc., Olot); «De mal just vingué l’anyell que el diable se n’endugué la pell» (Llofriu); «Si de mal just ve l’anyell, malbé farà la pell» (Cat.); «Si de mala mena ve l’anyell, mal profit li fa la pell» (Vallcorb). Si de mal just vendrà l’anyell, | cert mal profit farà la pell, Turmeda Amon. 71.
Fon.: 
əɲéʎ (pir-or., or., bal.); aɲéʎ (occ., val.).
Var. ort.: 
ant.: aiel (segle XII), ayell (segle XV).
Etim.: 
del llatí agnĕllu (dim. de agnus), mat. sign.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada