S’insisteix en la utilitat dels mots. Es perden aquells que no són útils. Actualment, en el nostre entorn, hi ha poca gent que utilitzi foc de llenya per cuinar. Potser alguna més per torrar circumstancialment. Aquestes darreres segurament coneixeran el mot. Quan el caliu és massa fort, o quan la flama envaeix la peça a torrar normalment es socarrima.

Els forns i les cuines modernes couen els aliments sense socarrimar, sense que, la peça que sigui, quedi cremada a la part externa i mig crua a l’interior. O potser sí?

El DCVB mostra:

SOCARRIM m.
Senyal de cosa cremada superficialment; cast. chamusquina, socarrina. La farina… si per mala sort sapia al fum o a socarrim, Robert Coch 33. Arrufà el nas com si sentís farum de socarrim, Oller Rur. Urb. 97.
Fon.: sukərím (or.); sukarím (occ., val.); səkorím (mall.); səkurím (men).
Var. form. i sinòn.: socarrum.
Etim.: derivat de socarrar.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google: