Sobre un uniforme cel gris, una incipient retxa de llum. Imatge escaient per suportar la idea.
El lloat poeta manacorí Bernat Nadal, en una d’aquelles entrevistes sucoses que sap fer Cristina Ros, deia l’altre dia ” l’escriptor ha de ser conscient que fa un striptease en públic, però controlat “.
Des del reflexionari, seguint el biòleg Maturana amb el seu “tot el que es diu és dit per algú” ja ens haviem adherit a la idea.
Els científics de l’anomenada Escola de Palo Alto van, encara, una mica més lluny. Un descriptor -sigui poeta, contador d’eixides de caça, fotògraf, o narrador d’històries-, es descriu més a si mateix que no l’objecte descrit.