Albons (Asphodelus ramosus)

“Anys d’albons, any de cavalllons”, diu la dita. Segurament expressa més un desig que no una realitat, encara que segons com es miri, per generalista, no deixa de ser certa; el algun o altra indret floreixen els albons i en algun o altre indret serà any fructífer i de cavallons.

Ara mateix en el nostre entorn es poden contemplar camins ben farcits d’albons florits, encara que aquests siguin curts i prims. Les caramuixes d’enguany so serviran, idò, per fer canyissos. I a dir ver, els sembrats es mostren ben magres. Es clar que si envesteixen les pluges encara es poden alegrar i el que ara sembla trist i curt, en el mes de juliol pot sembrar una altra cosa.

Ben curiosa la planta.

En el nostre entorn es coneix per tres noms: porrassa al ser verda, albó a la tija que surt de la porrassar i floreix, i caramuixa quan aquesta tija és seca.

Una altra curiositat: n’existeixen diverses varietats; així a menudanatura.com la descripció correspon al que nosaltres coneixem com a porrassí, mentre la Viquipèdia fa referència a tota la família.

Si ens guiam pel nom científic mostra varis sinònims (Asphodelus microcarpus, ramosus o aestivus), utilitzats segons preferència de l’autor de la font.

Francesc Bonafé ens recorda que “els tubercles -el bulbs o moneiets- servien d’aliment als homes com ara als animals i que s’empraven per curar certes malalties, sobre tot la ronya”. A més mostra una endevinalla:
Tu qui en parlar no t’embuies
¿me vols mostrar de parlar?
¿Quin arbre en el món hi ha
que al capdamunt la flor fa
i a ses rels hi té ses fuies?”

Pere Orpí, a l’apartat “Instruments efímers” del seu “Sons de Mallorca” recorda el joc infantil preturístic de fer “panxes de granot” amb les fulles tendres de porrassa.

Informacions:
Herbari virtual
Menuda Natura
Viquipèdia