Estalla una bomba al futbol mundial (europeu) i neix la Superlliga, alternativa a la Xampions: 12 equips poderosos, com el Real Madrid, Atlético i Barça, de la lliga espanyola; Manchester United, Manchester City, Liverpool, Totenham, Arsenal i Chelsea, de la premier; Milan, Juventus i Inter, del calcio; a més de 5 convidats a una lliga tancada.
La meva humil opinió és que es demostra que només es mira la part econòmica, i com que els seus dirigents faran el que vulguin, ja ho diuen: l’amo sempre és l’amo…, però el futbol també té una part emocional, no només són euros i se’m plantegen moltes preguntes com, què passarà amb l’Ajax, l’Oporto, el Sevilla, el Galatasaray…? Quins seran els àrbitres? Quin canal de televisió transmetrà els partits? Complirà Ceferin les seves amenaces?
Bayern, PSG i Borussia Dortmund no s’han unit i ara em vénen al cap gestes d’equips més modests: la Xampions guanyada per l’Oporto de Mourinho, la final de la Recopa jugada pel Mallorca, la final de la UEFA èpica entre el Liverpool i l’Alavés, el gol de Nayim a la final de la Recopa, les dues finals de Xampions del València de Cúper… i segurament més. No tenen dret a somiar, els modests?
Per tant, Superlliga, sí, però ben feta, no aquesta xapussa que han fet. Esper que els dirigents d’aquests clubs, UEFA i FIFA s’asseguin i trobin una solució on hi cabi tothom. Deixin de barallar-se jugant amb els sentiments dels afeccionats a aquest esport, on fins ara s’imposaven uns valors com la solidaritat als interessos econòmics.
Així que, Superlliga, no!